Resultats de la cerca

El text es completa amb el gloriapatri Des del principi del segle VI forma la part més important de l’ofici de vespres En les seves primeres versions musicals monòdiques s’acostumava a cantar de forma antifonal En la polifonia renaixentista el magníficat esdevingué un text musicat amb molta freqüència En aquell període es conservava normalment el caràcter antifonal deixant els versos imparells en forma d’entonació monòdica i component en escriptura polifònica només els parells A mesura que el magníficat anà prenent el caràcter d’una composició més elaborada, durant els segles XVII i XVIII,…

La litúrgia cristiana l’adoptà, a l’ofici vespertí ritu romà, benedictí, etc o a l’ofici del matí sobretot els ritus orientals Aquest text ha estat musicat per molts compositors Hi reeixiren especialment HSchütz, Monteverdi, Telemann, JSBach i el seu fill Carl Philipp Emanuel i, als Països Catalans, Josep Antoni Martí

El 1714 fou mestre de capella de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i el 1760 en fou organista Se’n conserven algunes obres a la Biblioteca de Catalunya, de les quals cal destacar Magnificat a 4º con violines , Credo a dos coros , Cant del Pàssio de Setmana Santa i Goigs al Santíssim Misteri El magníficat a quatre amb violins ~1750 fou editat modernament per Francesc Civil En aquesta peça emergeixen trets compositius propis tant del Barroc com de l’estil galant

És potser la més antiga de les hores canòniques i se celebra al capvespre En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes i s’estructura en tres blocs la salmòdia actualment dos salms i un càntic del Nou Testament, la lectura i el responsori amb el cant del magníficat i la pregària d’intercessió que culmina amb el parenostre aquests tres blocs són precedits del versicle inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versicles o diàleg final La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també ho és el magníficat, bé que amb entonació solemne a cada…

Se sap que exercí de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona i l’any 1562 és citat com a músic vinculat a la catedral de Mallorca El 1564 el capítol de la seu mallorquina el convidà a dirigir la seva capella i el dia 6 de juny d’aquell any fou nomenat mestre titular Villalonga contribuí a consolidar el conjunt musical de la catedral i hi sistematitzà la pràctica del cant d’orgue El 1595 fou probablement el responsable de la creació d’un joc de ministrils , format per cinc instrumentistes i destinat a realçar les solemnitats litúrgiques i a prestar uns serveis externs de lloguer…

Fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oriola, on actuà fins el 1581 A partir d’aquest any fins al 1595 actuà com a mestre de capella de la catedral de València i del Collegi del Corpus Christi Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d’aquest any s’ignora la seva activitat Moltes de les seves obres han desaparegut S'han conservat uns salms Laetatus sum In exitu Israel Ad Dominum cum tribularer Levavi oculos meos De profundis Confitebor tibi, Domine Dilexi quoniam exaudiet , tots ells per a quatre veus Altres obres d’ell són un Magnificat, Gloria laus, Parce mihi, Domini…

En acció de gràcies entonà un càntic, que probablement fou el model del Magníficat de la Mare de Déu

Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona des del maig del 1699 fins a l’abril del 1715, que fou succeït per Jaume de Caselles Aquest mateix any, ocupà el magisteri de l’església del Pilar de Saragossa, com a substitut de Joaquín Martínez de la Roca, de la qual fou també racioner El 1728 oposità, infructuosament, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Estigué al capdavant de la capella musical del Pilar fins al seu òbit, arran del qual el seu lloc fou ocupat per Bernardo Miralles Tingué com a deixebles, entre d’altres, P Aranaz i,…

Vers el 1532 era mestre de capella de Santa Maria del Mar, a Barcelona Hom n'ha conservat un benedicamus i un magníficat, a quatre veus

Comtessa de Ribagorça 1547 i duquessa de Vilafermosa 1558 pel seu matrimoni 1541 amb Martí d’Aragó i de Gurrea Escriví dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat