Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
mainada
Conjunt de criatures, d’infants.
La Mainada
Setmanari
Setmanari infantil il·lustrat, publicat a Barcelona del 10 de juny de 1921 al 23 de novembre de 1923.
En sortiren 129 números Era editat i dirigit per Avellí Artís n'era redactor en cap Joan Laguia i Lliteras Publicà texts dels millors escriptors de l’època, com contes de JCarner i CRiba, Els nens de la meva escala , de JSalvat-Papasseit, unes pàgines d’història de Catalunya de Rovira i Virgili i contes d’Andersen, dibuixats per Joan d’Ivori, un dels principals illustradors de la revista juntament amb Lola Anglada i, els darrers temps, J Obiols Fou suprimida per la Dictadura
pescallar
Pesca
Entretenir-se, la mainada, a pescar amb ormeigs simples, rudimentaris.
Plançons
Publicacions periòdiques
Revista desenal, dedicada als infants, publicada a Barcelona des del 10 de febrer al 3 d’octubre de 1933.
Dirigida per Narcís Masó i Valentí, fou un intent seriós d’educar i divertir la mainada Hi collaboraren Ferran de Sagarra, Aureli Capmany i Rafael Tasis, amb els dibuixants D’Ivori, Serra Massana, Montserrat Cirici i d’altres
Miquel Solé i Boÿls
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Autodidacte S'inicià a La Sardana 1921 i collaborà a diverses publicacions, com La Mainada , L’Estevet , L’Esquella de la Torratxa i Papitu Participà en alguns Salons d’Humoristes de Barcelona Com a caricaturista, d’una crítica punyent, signà sovint amb el seu segon cognom Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant Soleboyls
nan
El ball dels nans durant la festa major d’Olot
© Arxiu Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que fa l’efecte de curt de cos.
Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant Són esmentats ja a València al s XVII, mentre que al Principat no apareixen fins al s XIX són notables per la coreografia els de Berga i Olot, i per la indumentària els de Tarragona
la Creu de Maig
Festa religiosa de primavera que hom celebrava el dia de la Invenció de la Santa Creu (3 de maig).
Hom solia beneir solemnement el terme des de llocs alts des dels campanars de les esglésies, des del terrat de la catedral de Barcelona i antigament també des de les muralles de Barcelona i de Palma, Mallorca, des de pedrons o creus de terme, des de puigs, com el Toro, de Menorca a fi de protegir les collites La mainada solia alçar altarets enramats i feia capta, demanant pel veïnat “un dineret per la santa creu” amb l’import, acostumava a fer una berenada
Álvaro Háñez
Història
Nebot i lloctinent del Cid.
Quan Yaḥyà ibn Ismā'il ibn Yaḥyà al-Qādir sortí de Toledo, l’acompanyà, en nom d’Alfons VI, a València per tal que aquell hi fos acceptat Malgrat l’hostilitat del poble recelós que al-Qādir lliurés la ciutat al rei castellà, com havia fet amb Toledo, acampà amb la seva mainada a Russafa i hi fou el veritable senyor 1085-86 Lluità amb Alfons VI a Zalaca 1086 i a Uclés 1108 i morí en les lluites intestines del regnat d’Urraca