Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Artur Balot i Bigues
Gramàtica
Gramàtic.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres Treballà a les oficines de correcció d’originals de la Generalitat Del 1932 al 1936 mantingué una emissió de converses de divulgació de gramàtica catalana per Ràdio Barcelona Les converses del Míliu , que foren publicades Fou actor i autor d’algunes obres de teatre, entre les quals La Malcasada , representada el 1953 Els anys quaranta, malgrat les dificultats, reprengué la seva tasca docent i la continuà fins que morí
Artur Balot i Bigues
Literatura catalana
Dramaturg i assagista.
Exercí també com a gramàtic Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres Treballà a les oficines de correcció d’originals de la Generalitat Del 1932 al 1936 mantingué una emissió de converses de divulgació de gramàtica catalana per Ràdio Barcelona Les converses del Míliu , que foren publicades Fou actor i autor d’algunes obres de teatre, entre les quals La malcasada , representada el 1953 Els anys quaranta, malgrat les dificultats, reprengué la seva tasca docent i la continuà fins que morí
Diego Fernández
Música
Cantor i mestre de capella de probable origen andalús.
Clergue de la diocèsi de Màlaga Succeí Juan de Valdolivos com a mestre de capella de la catedral de Màlaga Es mantingué actiu a la seu de Màlaga en 1507-51 i hi exercí diversos càrrecs musicals, entre d’altres el de capellán contralto 1513 L’any 1537 veié rebutjada la seva decisió de preparar només sis chanzonetas per a la missa de la nit de Nadal i el capítol catedralici li exigí que en compongués nou En canvi, però, en atenció a la seva edat avançada li permeteren tenir un mestre substitut per a ensenyar els nens del cor de la seu El seu successor com a mestre de capella fou Cristóbal de…
Ricard Adalid i Blach
Cinematografia
Actor de cinema.
En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil Debutà a El cementerio de las àguilas 1938, del cineasta Luis Lezama D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda 1942, dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy Hipólito el de Santa 1949, de F de Fuentes La malcasada 1950, de José Díaz Morales Amor perdido 1950, de M Morayta María Cristina 1951, de R Pereda Los tres amores de Lola 1955, de René Cardona Locos peligrosos 1957, de F Cortés Café Colón 1958, de Benito Alazraki el film…
,
Ino Alcubierre
Cinematografia
Actriu.
Vida De jove es traslladà a Barcelona, on a partir dels disset anys posà de manifest la seva forta personalitat com a actriu Treballà d’acomodadora en un teatre al Parallel, on el 1921 fou elegida per encarnar el paper de Doña Inés, del Don Juan Tenorio El castigador castigado 1922, de Ricard de Baños, amb fotografia del seu germà Ramon Gràcies a l’èxit obtingut representà l’Elliot Dorsan del drama Lilian 1921-22, de Joan Pallejà John Pallears El 1925 actuà en El niño de oro , de José María Granada pseudònim de José María Martín López, escriptor teatral i actor, i en Nobleza baturra , de Joan…
Francesc Madrid
Cinematografia
Periodista i guionista.
Vida S’inicià com a corresponsal a París d’"El Sol" de Madrid i crític teatral en "La Noche" de Barcelona i "La Voz" de Madrid, que acabà sotsdirigint Collaborà en "La Publicitat", "El Día Gráfico", "L’Esquella de la Torratxa" i "El Bufón" 1924-32 amb articles de música, i en "Fantasio Revista de Espectáculos" 1925-30 i "Pantallas y Escenarios" 1927-30, amb articles sobre cinema El seu primer contacte amb el cinema, al marge de la crítica, el tingué com a coordinador general del documental de llarga durada inacabat Gent i paisatge de Catalunya 1926, Josep Gaspar també feu un paper secundari a…
Josep Gaspar i Serra
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador.
Vida Afeccionat a la fotografia i el cinema, entrà a treballar com a comptable a la Gaumont de Barcelona Aquesta empresa l’envià a la casa central de París perquè es formés com a operador S’estrenà el 1908 amb l’encàrrec de realitzar un seguit d’actualitats per a Espanya i Tetuan i l’any següent rodà un documental sobre la Setmana Tràgica encarregat per la Gaumont russa El 1910 feu un documental sobre la caiguda de la monarquia a Portugal que li proporcionà prestigi i ingressos Acomiadat de la Gaumont el 1912, el mateix any feu la seva primera feina com a càmera en un film de ficció amb…
El cinema a l'època modernista
Al llarg dels seus cent anys d’història, el cinema ha coincidit diverses vegades amb els corrents artístics que li han estat contemporanis, convertint-se en un camp més d’expressió artística L’exemple més significatiu és l’Expressionisme, quan als anys vint alguns cineastes alemanys van fer seu el gust pertobador que imperava en les pintures de l’època i van fer del cinema un mitjà d’expressió de l’angoixa humana Una mica més tard i molt més a prop nostre, la mateixa collaboració entre art i cinema donava els seus fruits de la mà de gent com Dalí i Buñuel De fet el cinema és en si mateix la…