Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Mani
Cristianisme
Predicador persa, fundador del maniqueisme.
Es formà en la secta ebionita, d’origen judeocristià, dels elcesaïtes, la qual intentà de reformar creà una doctrina i una església de caràcter sincrètic en què barrejà ensenyances de Jesús, Zoroastre i el Buda Predicà a Pèrsia en temps del primer rei sassànida 224-241, i ho féu després pel Balutxistan, d’on hagué de fugir, i tornà a Pèrsia Detingut per ordre dels mags mazdeistes, morí, segons uns, a la presó, i segons uns altres, escorxat viu la llegenda de la seva crucifixió ha d’ésser entesa allegòricament Anomenat també Mani Ḥayyâ ‘Mani el Vivent’, en grec passà com a Manikhaĩos, d’on…
Mani
Divisió administrativa
Regió del Peloponès, Grècia, del nomós de Lacònia, a la part meridional de les tres digitacions amb què termina la península de Mani.
Els seus habitants, famosos per llur esperit bellicós i autàrquic, mantingueren un esperit d’independència i, bé que participaren en la lluita nacional contra els turcs 1821, volgueren constituir un principat independent, motiu que provocà el desacord entre el seu bei P Mavromikhalis i el comte de Kapodístrias
Mani Curi Dentat
Història
Militar
Política
General i cònsol romà.
L’any 290 aC sotmeté els samnites, els sabeus i els lucans, i el 275 aC vencé Pirros a Benevent Establí les primeres colònies romanes a l’Adriàtica
Carles Mani i Roig
Escultura
Escultor.
Deixeble del pintor Ermengol Ballvé i dels escultors Josep Janés i Antoni Miró i Roca Se n'anà aviat a Madrid ~1885, on residí uns quants anys El curs 1890-91 estudiava a la Llotja barcelonina Es presentà amb un Retrat a la Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona, el 1894 Aquell any, a Tarragona, conegué Santiago Rusiñol, que l’any següent el protegí a París, on Mani anà, pensionat per l’ajuntament de Tarragona, acompanyat del seu amic el pintor Pere Ferran Novament a Madrid, el 1896 envià un Cap d’estudi a la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona es relacionà amb alguns…
Els degenerats
Els degenerats de Carles Mani
© Fototeca.cat
Escultura de Carles Mani, feta a Madrid a la fi del s XIX, presentada amb el títol Embrutiment
a l’Exposició Internacional de Barcelona (1907), on escandalitzà per la seva audàcia.
És un grup format per dos homes nus, asseguts, abatuts, amb les extremitats allargassades monstruosament, de formes expressionistes, exponent del que hom ha anomenat ala negra del Modernisme Malgrat ésser projectada com a monument, només n'hi ha un esbós, en guix, a la Casa-Museu Gaudí de Barcelona
maniqueisme
Religions de l’Orient Mitjà
Doctrina de Mani i dels seus seguidors.
Basat en una distinció dualista entre el principi del bé i el del mal, el maniqueisme es caracteritza per una teoria de la salvació que estableix aquesta en tres fases la inicial, en què ambdós principis resten separats, la del temps mitjà o present, en què es barregen, i la del temps final, en què tornen a restar separats El principi del bé s’identifica amb el Pare etern judeocristià, i el del mal, amb el príncep de les tenebres Ahrimān, o Satanàs Del Pare fou engendrada la Mare de la Vida, de la qual nasqué l’Home Primordial, que fou vençut pels dimonis nascuts del príncep del mal el…
maniqueu | maniquea
Abraham Yehoshua
Literatura
Escriptor israelià.
Secretari general de la Unió Internacional d’Estudis Jueus 1964-67, fou professor de literatura a la Universitat de Haifa des del 1972 En les seves obres reflecteix el cansament de les generacions joves del seu país per la guerra continuada amb els països àrabs Cal destacar els contes Bi-Thilat Kayitz ‘Al començament de l’estiu del 1970’, 1973, Shlosha Yamim Ve-Yeled ‘Tres dies i un nen’, 1975 i The Continuing Silence of a Poet 1988 les peces de teatre Layla Be-May ‘Una nit de maig’, 1975, Hafatzim ‘Possessions’, 1986 i Yahlchu shneiem beYachad ‘Dos homes caminen junts’, 2012, i les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina