Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
àcid β-d-mannurònic
Química
Àcid urònic de sis àtoms de carboni, derivat de la mannosa per oxidació del seu grup alcohòlic primari; és un epímer de l’àcid glucurònic i del galacturònic.
Es troba a l’àcid algínic, el qual n'és, de fet, un polímer
àcid algínic
Química
Poliòsid constituït per un polímer lineal, de pes molecular elevat (32 000-250 000), de l’àcid β-D-mannurònic en forma piranòsica, en el qual els carboxils queden lliures, essent cada unitat unida a la següent per un enllaç osídic entre la funció hemiacetàlica i un hidroxil.
Pólvora blanca, insoluble en aigua i en els solvents orgànics, lentament soluble en les solucions alcalines Hom obté l’àcid algínic mitjançant purificació de l'algina i és utilitzat sobretot en forma de sals o èsters alginat
Els feòfits o algues brunes
Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…