Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Joan Duch i Arqués
Literatura catalana
Poeta.
Cursà peritatge mercantil, però finalment es dedicà a la literatura i al periodisme Després d’una etapa inicial maragalliana, s’adscriví a un noucentisme sota el model de Josep Carner La seva obra publicada, pòstuma, comprèn el recull Les hores gerdes 1931 i Poesies 1995, que inclou tota l’obra poètica També escriví narracions curtes i feu traduccions
Joan Duch i Arqués
Literatura catalana
Poeta.
Cursà peritatge mercantil, però finalment es dedicà a la literatura i al periodisme Després d’una etapa inicial maragalliana, s’adscriví a un Noucentisme sota el model de Josep Carner La seva obra publicada, pòstuma, comprèn el recull Les hores gerdes 1931 i Poesies 1995 que inclou tota l’obra poètica També escriví narracions curtes i féu traduccions
Ramon Ribera i Llovet
Literatura catalana
Poeta i autor de teatre.
Fou director del “Diari de Sabadell” i fundador de “Teatralia” Publicà poesia d’influència entre verdagueriana i maragalliana Rebroll 1906, Del meu camí 1914, Ègloga 1915 i Poemes i llegendes 1916 També escriví obres teatrals com Lluites rurals 1914, La festa major de Vilaflorida 1922, La mare 1926 —basada en la peça de Santiago Rusiñol— i Muntanyes imaginàries 1933, i la lletra de les sardanes Llevantina , La bona festa i La Maria de les trenes
Salvador Albert i Pey
Literatura
Política
Teatre
Poeta, assagista, autor teatral i polític.
Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, etc de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès
Salvador Albert i Pey
Literatura catalana
Poeta, assagista, autor teatral i polític.
Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, entre d’altres de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès, especialment en el moment de la seva publicació
Josep Massó i Ventós
(CC0)
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista “La Rondalla del Dijous” Fou redactor d’"El Poble Català” i collaborà a “El Matí”, “La Vanguardia”, etc Poeta d’arrel maragalliana, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, L’hora tranquilla 1914 i Totes les cordes 1920 En teatre, Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919, i la novella La germana 1921 Traduí obres d’Andersen, Maeterlinck, Lamartine i Musset, i publicà les rondalles La nau de veles d’or 1925
Ramon Moix i Cusidó
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i dramaturg.
Fou obrer i es formà de manera autodidàctica Collaborà a “Quadern”, “Saba” i “Diario de Sabadell” La seva poesia manifesta l’amor a la natura i al paisatge amb un panteisme contemplatiu d’ascendència maragalliana Publicà els reculls Primeres rimes 1934 i Natura i ànima 1951 Durant els anys seixanta fou premiat en diversos jocs florals i edità l’ Obra poètica 1967 —prologada per Joan Oliver—, en la qual inclogué alguns reculls inèdits, com L’edat d’or , Les melodies de la fosca i Bressol de ma infantesa És també autor de la novella La darrera nit 1982, guanyadora del premi Pere…
Josep Massó i Ventós
Literatura catalana
Poeta, dramaturg, novel·lista i traductor.
Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista “La Rondalla del Dijous” Fou redactor d’ El Poble Català i collaborà a “El Matí”, La Vanguardia , etc Poeta de ressò modernista, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, i L’hora tranquilla 1914, tres llibres que combinen la visió maragalliana del paisatge i alguns tòpics del decadentisme del moment A Totes les cordes 1920 evolucionà cap a una poesia de to més líric En teatre publicà Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919 i en narrativa, la novella La germana 1921 i les…
Antoni Isern i Arnau
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern Es traslladà a Barcelona tot cercant l’èxit literari i posteriorment se n’anà a Occitània En tornar a Catalunya, decebut, se suïcidà —en un darrer acte que entenia com a heroic— al castell de Burriac Sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, i Esplets d’ànima jove 1903, els seus…
Joan Llongueras i Badia
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Exercí també com a compositor i crític musical Deixeble d’Enric Granados, Domènec Mas i Serracant, Enric Morera i Lluís Millet, amplià els estudis musicals a Europa i desenvolupà una important renovació pedagògica que materialitzà en la fundació de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica Fou crític musical de La Veu de Catalunya i de Revista Musical Catalana Publicà Ínfimes cròniques d’alta civilitat 1911 —amb el pseudònim Chiron i amb pròleg d’Eugeni d’Ors—, unes glosses que segueixen el programa pedagògic i cívic del noucentisme i que havien aparegut prèviament a “La Sembra” de…