Resultats de la cerca

Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els termes de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll És esmentat des del s XI

Era famós l' òmfal de la terra , a Delfos, on una gran pedra conservada a l’ingrés del temple d’Apollo marcava el punt de trobament de les dues àguiles enviades per Zeus des de les extremitats oposades de la terra

Amb A Mirror for Magistrates 1559 creà un tipus de poema de reflexió moral que marcava un punt d’unió entre la literatura medieval i la renaixentista Escriví també The Induction i Complaint of Henry, Duke of Buckingham En teatre, collaborà amb TNorton en la tragèdia Gorboduc 1561, escrita segons mòduls senequistes

Creada a instàncies del marquès de Lamadrid per a promoure la pràctica d’aquesta disciplina hípica, el trofeu premiava el genet que marcava gols en tots els partits de la competició El primer guanyador fou Juan de Urruela El 1918 el premi se suprimí adduint que fomentava l’individualisme en detriment del joc en equip, tot i que l’any següent es restituí Finalment, el 1922 s’eliminà definitivament El màxim golejador durant els anys en vigor del torneig fou el baró de Güell

Es troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona Sant Martí, existent ja el 988, era la parroquial dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic En la seva demarcació 14 masos el 1686 es trobava el castell de Merlès Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al s XVII

La inscripció columnària solia recordar també el nom de l’emperador i del magistrat que havien construït o restaurat la via Un milliari miliarium aureum , erigit al fòrum de Roma per August l’any 20 aC, marcava el centre ideal de totes les carreteres de l’Imperi Als Països Catalans han estat trobats diversos milliaris, sobretot a la part central del Principat i al nord del País Valencià La majoria corresponen a la Via Augusta a Sarrià de Ter, Palau-sacosta, Arenys, Vilassar, Barcelona, Castellet del Penedès, Traiguera, les Coves de Vinromà, Borriol, Xilxes, València també n'hi ha que…

Pertanyent a una família de guitarrers de la qual s’ha trobat documentació que acredita que l’any 1784 tenien un taller de construcció d’instruments a Sant Joan les Fonts Entrà com a aprenent a Barcelona al taller de Josep Messeguer, mestre ebenista i constructor d’instruments, i uns quants anys després s’establí al carrer d’Escudellers juntament amb el lutier francès Thérèse, que li ensenyà de fer violins, i al voltant del 1820 iniciaren un treball en associació Els instruments etiquetats per España són d’un marcat estil francès, molt apreciats per l’excellent manufactura i sonoritat, amb un…

Situat al carrer de Ganduxer, el projecte d’Antoni Gaudí, que s’hagué d’adaptar a la distribució que marcava la primera planta ja construïda de l’edifici, d’autor desconegut, proposava un gran conjunt format per tres edificis disposats en forma de U Gaudí només n’arribà a construir un de sol, aïllat, de forma rectangular, que utilitza el maó com a principal material constructiu, i que consta de planta baixa i tres pisos A la façana principal sobresurt un volum vertical, a manera d’entrada principal, en el qual hi ha un petit pòrtic amb una reixa de ferro forjat amb referències simbòliques com…

Conegut com a Sagi-Barba pel fet d’ésser fill del popular baríton Emili Sagi i Barba  i de la seva primera esposa, Concepción Liñán Pelegrí Extrem esquerre, ingressà al Futbol Club Barcelona el 1915 procedent del juvenil del New Catalònia i debutà amb el primer equip el 19 de març de 1917 Hi romangué fins la temporada 1918-19, en què es retirà L’edició 1921-22 retornà al Barça i esdevingué un dels pilars de l’anomenada Edat d’Or del club, on fou una de les principals figures del primer equip dels anys vint, amb Samitier, Alcàntara, Zamora, etc Es retirà definitivament la temporada 1931-32…

Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada