Resultats de la cerca

Drena aquest país d’W a E, i corre parallel entre la serralada dels Balcans, al N, i la dels Ròdope, al S Rega després la Tràcia, i constitueix la frontera entre Grècia on és anomenat Hebros i la Turquia europea Desemboca a l’Egea, vora Enez Passa per les ciutats de Plovdiv Bulgària i Edirne Turquia, on rep el seu afluent més important, el Tundža

Neix als Balcans centrals, al vessant meridional del Bòtev Bulgària, corre en direcció E i després S, entra en territori turc i desguassa al Marica a Edirne

Situada a la vall del riu Marica, té indústries conserveres, tèxtils, del metall i de la fusta

Fill d’ Esteve Uroš IV , fou l’últim monarca nemànida No pogué evitar la desmembració de l’imperi serbi en principats independents Fou vençut pels turcs 1371 a la vora del riu Marica

Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…

Situada a la conca del Marica, el peu del vessant NE dels Ròdope, al centre d’una fèrtil regió de conreus industrials cotó i tabac, és mercat agrícola i centre industrial, amb indústries tèxtils del cotó i la seda, elaboració del tabac, preparació de productes agrícoles i metallúrgia És situada a les vies de comunicació entre Sofia i Istanbul

Edificada sobre set turons a ambdues ribes del Marica, és centre agrícola i industrial metallúrgia, maquinària i calçat i nus de comunicacions Aeroport Anomenada Filipòpolis, de Filip II de Macedònia, que la restaurà 340 aC, fou durant la dominació romana capital de la província de Tràcia Disputada a l’edat mitjana per Bizanci, els búlgars, els russos i els croats, caigué el 1364 en poder dels turcs El 1885 s’integrà, a conseqüència d’un aixecament, al regne de Bulgària sorgit poc abans

Ciutat nova, és un centre miner lignit i nucli industrial indústria química, del ciment i de la construcció Central tèrmica

Centre comercial i manufacturer producció de seda i cotó Anomenada antigament Adrianòpolis, del nom del seu fundador, l’emperador Adrià, serví de defensa bizantina contra les invasions dels gots i dels búlgars El 1205 fou sotmesa a la sobirania veneciana El soldà turc Murat I la conquerí 1362, i continuà en poder turc fins a la caiguda de Constantinoble Després de diverses ocupacions, passà als búlgars amb la primera guerra balcànica El 1913 tornà als turcs, el 1920 passà a Grècia, i el 1922 retornà definitivament a Turquia