Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Marlon Brando
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic nord-americà.
Treballà com a actor de teatre entre el 1944 i el 1950 A partir d’un cinema d’autor i aparentment inconformista, un cop convertit en mite interpretà obres de gran espectacle El seu millor treball fou a la primera època The Men 1950, A Streetcar Named Desire 1951, Viva Zapata 1952, Julius Caesar 1953, The Wild One i On the Waterfront 1954 Altres films seus són Désirée 1955, The Chase 1966, A Countess from Hong Kong 1967, The Godfather 1972, Last Tango in Paris 1972, Apocalypse Now 1979, The Formula 1980 etc Posteriorment, cada cop més retirat de la vida pública, tornà a actuar a A Dry White…
Actor’s Studio
Cinematografia
Escola de formació d’actors, segons les teories de Stanislavskij, fundada a Nova York el 1947 per Elia Kazan i d’altres i dirigida per Lee Strasberg.
Entre els seus deixebles destaquen Marlon Brando, Montgomery Clift, James Dean i Paul Newman
Maria Schneider
Cinematografia
Pseudònim de Marie Christine Géli, actriu cinematogràfica francesa.
A dinou anys fou coprotagonista amb Marlon Brando de Last Tango in Paris , de Bernardo Bertolucci , pellícula que li donà una gran projecció, però que també s’interposà en la seva carrera artística De l’escassa fimografia posterior hom pot esmentar The Passenger 1975, de Michelangelo Antonioni, La dérobade 1979, de Daniel Duval, i Merry-Go-Round 1981, de Jacques Rivette
Jesús Ferrer i Baza
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Doblador i actor.
S'inicià els anys vuitanta com a actor de teatre en programes de Televisión Española , però destacà sobretot com a doblador en castellà o català, entre d’altres, de Harrison Ford , Clint Eastwood , Marlon Brando , Michael Caine , Anthony Quinn o Ben Kingsley Fou també narrador de documentals Catalunya des de l’aire , 1997-98 Memòria de Catalunya, 2006 i fou també actor en diverses sèries de Televisió de Catalunya molt populars, especialment Plats bruts 1999-2002 i La Riera des del 2010, de la qual fou un dels protagonistes principals junt amb Mercè Sampietro
Jamie Foxx
Gage Skidmore (CC BY-SA 2.0)
Música
Cinematografia
Músic i actor nord-americà de nom real Eric Marlon Bishop.
Feu estudis musicals a la International University de San Diego i es donà a conèixer en papers còmics a la televisió, en la sèrie televisiva In Living Colour 1991 Jim Carrey, i en 1996-2001 produí i protagonitzà la comèdia The Jamie Foxx Show L’any 1994 enregistrà el disc Peep This Debutà en el cinema amb Toys 1992, de B Levinson De la seva filmografia destaquen Any Given Sunday 1999, d’O Stone, per a la qual també compongué i interpretà dues cançons de la banda sonora, i Ali 2001, de Michael Mann L’any 2004 Foxx coprotagonitzà amb Tom Cruise el drama Collateral , de M Mann, i encarnà el…
Jack Palance
Cinematografia
Actor nord-americà de nom real Volodymyr Palahniuk.
De família ucraïnesa, debutà a l’escena teatral amb un muntatge de l’obra Big Town 1947 Un parell d’anys més tard es convertí en el suplent de Marlon Brando i actuà en el seu lloc en algunes funcions de The Streetcar Named Desire 1949 d’Elia Kazan Per al mateix director treballà a Panic in the Streets 1950, un dels seus primers crèdits cinematogràfics, en què s’albira el tret comú de molts dels futurs personatges que més endavant interpretà, el de dolent Entre la llarga llista de produccions cinematogràfiques en què participà hi ha títols destacats com ara Sign of the Pagan 1954…
Gillo Pontecorvo
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Provinent d’una família jueva benestant, estudià química però, intereressat per la política i el cinema, es dedicà al periodisme A la fi de la Segona Guerra Mundial participà en la fundació de les joventuts comunistes S'inicià en el cinema com a ajudant d’Yves Allegret i Mario Monicelli i, després d’alguns documentals, el 1956 dirigí la seva primera pellicula de ficció, el migmetratge Giovanna 1956, al qual seguiren els llargmetratges La grande strada azzurra 1957 i Kapó 1959 La battaglia d’Algeri 1966, film que narra la revolta antifrancesa a l’excolònia rodada en blanc i negre i amb actors…
Oscar 1971-1980
Cinematografia
Premis Oscar atorgats per l’Academy of Motion Pictures, Arts and Sciences de Hollywood entre el 1971 i el 1980.
Llista de premiats 1929-1940 / 1941-1950 / 1951-1960 / 1961-1970 / 1971-1980 / 1981-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1971 edició núm 43 Pellícula Patton de FJ Schaffner Director Franklin J Schaffner per Patton Actor principal George C Scott per Patton Actriu principal Glenda Jackson per Women in Love 1972 edició núm 44 Pellícula The French Connection de W Friedkin Director William Friedkin per The French Connection Actor principal Gene Hackman per The French Connection Actriu principal Jane Fonda per Klute 1973 edició núm 45 Pellícula The Godfather de F Ford…
Oscar 1951-1960
Cinematografia
Premis Oscar atorgats per l’Academy of Motion Pictures, Arts and Sciences de Hollywood entre el 1951 i el 1960.
Llista de premiats 1929-1940 / 1941-1950 / 1951-1960 / 1961-1970 / 1971-1980 / 1981-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1951 edició núm 23 Pellícula All about Eve de JL Mankiewicz Director Joseph L Mankiewicz per All about Eve Actor principal José Ferrer per Cyrano de Bergerac Actriu principal Judy Holliday per Born Yesterday 1952 edició núm 24 Pellícula An American in Paris de V Minnelli Director George Stevens per A Place in the Sun Actor principal Humphrey Bogart per The A frican Queen Actriu principal Vivien Leigh per A Streetcar Named Desire 1953 edició núm 25 Pellícula…
erotisme
© Fototeca.cat
Art
Psicologia
Recerca, investigació i evocació del plaer que enriqueix les possibilitats del desig sexual.
Comporta una disposició i un conjunt de recursos de la imaginació per a mobilitzar la sensualitat sota la pressió d’aquell desig L’erotisme comprèn tot el que fa referència a l’amor i que hi porta, i és, alhora, la seva expressió i realització És també un canal vital de comunicació, car es val de tota classe de gests que expressin el plaer o que hi portin, i que donen a la sexualitat una dimensió subjectiva i personal que comporta un alliberament sexual És, doncs, un fenomen pròpiament humà, que no es presenta entre els animals, regits només per instints L’erotisme pot ésser vehicle per a una…