Resultats de la cerca

Als s XVI i XVII, els motius solts esdevingueren composicions de caràcter pictòric resoltes amb combinació de fustes de colors i vetes diversos A l’època romàntica o isabelina hom feia transport altern de dues matèries —metall i xicranda—, com en els secreters del Museu d’Història de Barcelona, o bé fusta de boix sobre caoba, per als mobles de sala El Modernisme reanimà les policromies, amb Homar i Busquets, així com, a mitjan s XX, l’estengueren a grans plafons Josep Obiols, a la sagristia de Montserrat, i Evarist Móra, amb L’expansió catalana de la casa de la ciutat de Barcelona

Hom l’empra en marqueteria, en treballs d’artesania, etc

És en els mobles on aquest estil excellí, especialment en l’obra de T Chippendale, en la qual la decoració es basa en la talla de la fusta i no pas en la incrustació de marqueteria

Així, la vibració del primer pot trametre’s a l’exterior En acoblar-se tots dos espais, el so resultant és determinat per la capacitat i facilitat de vibració de tot sistema Indirectament, la comunicació de l’aire interior de la caixa amb l’exterior redueix l’increment de pressió, tot afavorint l’elasticitat de la taula harmònica En la majoria dels instruments cordòfons amb taula harmònica de fusta s’hi practiquen tradicionalment forats circulars En els cordòfons amb mànec, tant si són pinçats com d’arquet, s’hi solen practicar diferents obertures centrals o simètriques respecte a les cordes…

Format a França, treballà a diferents països d’Europa Es destacà principalment en els treballs de marqueteria La seva millor època correspon als anys 1780-90 Escriptori de Lluís XVI Musée de Versailles, Escriptori de Caterina II Musée du Louvre

És idònia per a ésser tenyida o entretallada, perfilada o tornejada Hom l’empra per a la fabricació de botons, estoigs, escaquers, etc també és emprada en marqueteria i, en forma de llentilles, per a embotir en instruments de música, armes i altres estris

Segons l’època, n'és variada la fusta, el contorn i la decoració bombada i amb fulloles de noguera en el barroc, massisses de fusta de noguera i motllurades en el neoclàssic, de caoba, amb bronzes o marqueteria, a la primera meitat del segle XIX, i de xicranda a la segona

Aquesta peça, generalment desmuntable, té com a funció tancar i protegir l’espai, anomenat secret, que conté els mecanismes accionats des del teclat i la part inferior del claviller La seva funció acústica, en canvi, és limitada a causa de la seva posició de proximitat al teclat Sol estar ricament ornamentada amb marqueteria i decoracions diverses Als clavicèmbals i fortepiani sol aprofitar-se per a gravar-hi les inscripcions referents a la marca o al constructor

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Dresden 1908-14 El 1915 fundà el Gremi d’Artistes de Terrassa S'establí a Barcelona posant botiga de mobles i sala d’exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà 1920-36 La seva pintura es mou dins un lirisme postmodernista Moblista notable, revalorà la marqueteria, creant un estil modern inspirat en la tradició Premiat a les exposicions d’arts decoratives de París 1925, Barcelona 1929 i Madrid 1947 La seva obra es troba als museus de Barcelona, Terrassa i Tossa i a diverses colleccions