Resultats de la cerca

Es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes lleuger 1950 i fou subcampió de Catalunya en aquesta mateixa categoria 1950 Aquell mateix any perdé la final del Trofeu Guant d’Or del pes lleuger

Fou el primer instructor de surf titulat a Catalunya Exercí de director tècnic a l’Associació Catalana de Surf i creà, juntament amb Felip Verger, la primera escola de surf de Catalunya, que el 2003 es convertí en l’Escola Catalana de Surf Impulsà la creació del Circuit Català de Surf i del Campionat de Catalunya júnior Té el nivell C com a jutge de competició El 2010 fundà el Club de Surf Mediterrani, que presideix

S’inicià en la pràctica del basquetbol i l’atletisme a partir del 1935 a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya L’any 1939, per les dificultats per a continuar practicant l’atletisme davant l’actitud del règim franquista, passà a dedicar-se al basquetbol i ingressà a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona Participà en diversos enfrontaments entre Catalunya i Madrid amb la selecció catalana Amb el seu equip participà en les competicions d’Educación y Descanso, però amb la denominació de l’empresa Ezequiel Giró Al principi de la dècada dels cinquanta es retirà El 1996 fou nomenada…

Amb Alfons Segalàs, Lluís Pedrerol i Ernest Mullor cofundà, la temporada 1944-45, l’Escola d’Esquí de la Molina, propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC i que fou la primera escola d’esquí de l’Estat espanyol Rebé la insígnia d’or del CEC És germà de la jugadora de bàsquetbol Lluïsa Giró

Format al Club Natació Molins de Rei, passà pel Club Natació Barcelona 2000-02, Club Natació Terrassa 2002-07, Club Natació Ondarreta d’Alcorcón 2007-08, Club Natació Barcelona 2008-09 i Club Natació Sabadell 2009 Fou campió de la Copa del Rei 2012 i subcampió de la LEN Trophy 2012 En el període 2006-12 fou cinquanta vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual aconseguí una medalla d’argent en la Lliga Mundial 2012 i participà en uns Campionats del Món 2011 De la federació catalana té una menció especial 2005 i, de l’espanyola, la medalla de serveis distingits de bronze 2011…

S’inicià al CF Barceloneta, però en edat júnior s’incorporà a l’equip de futbol sala del FC Barcelona Ocupà la posició d’ala i jugà al primer equip 1995-03, la major part dels anys a divisió d’honor estatal La temporada 1999-2000 formà part de l’equip que aconseguí l’ascens a la màxima categoria Posteriorment jugà a divisió de plata amb el Montcada FS 2003-05 i el Manresa FS També jugà alguns partits amb la selecció catalana

De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l’escola de dibuix de l’ajuntament 1847 i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona 1852, on un antic company, l’escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l’escultor Domènec Talarn, que l’ajudà passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges Institut Gaudí, Reus i, novament a Reus,…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, treballà com a advocat laboralista del 1979 al 198 9, any que aconseguí plaça de jutge, càrrec que exercí al jutjat de primera instància d'Arenys de Mar 1990-1991, on s’especialitzà en dret penal, i a Sabadell des del 1992 El 1997 fou nomenat titular del jutjat penal número 3 de Barcelona Ha exercit, o exerceix encara, la docència al Collegi d’Advocats de Sabadell, a la UAB, a la Universitat de Barcelona, al Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a l’Escola de Policia de Catalunya…

Estudià a Montserrat amb Narcís Casanoves Fou mestre de capella de la catedral d’Eivissa i organista de la de Palència i de l’església del Palau, de Barcelona Autor de música religiosa El seu germà Ramon Marsal i Boguñà Terrassa 1781 — 1846, també deixeble de NCasanoves, fou monjo de Montserrat i un excellent intèrpret de violí i violoncel

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc Després, fou organista de la catedral de Palència Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de Barcelona Pau…