Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
Ruptura política entre marxistes i anarquistes
Ruptura política entre marxistes i anarquistes La majoria de societats obreres catalanes es manifesten anarquistes
Divisions a l’AIT entre marxistes i anarquistes. Escissió obrera
Divisions a l’AIT entre marxistes i anarquistes Escissió obrera
Círculos Proletarios Revolucionarios
Partit polític
Constituïts al desembre de 1996.
Es defineixen com “un movimiento proletario que combate por el fin de la explotación del hombre por el hombre” No es consideren ni marxistes ni comunistes
raresa
Economia
Insuficiència de la quantitat existent d’un bé amb relació a la quantitat demanada; escassetat.
Els autors marginalistes l’han considerat com un dels determinants del valor dels béns, mentre que per als economistes marxistes la raresa porta a un superbenefici dels detentors
La Nueva Era
Publicacions periòdiques
Revista mensual doctrinal del Bloc Obrer i Camperol, apareguda de l’octubre del 1930 a l’octubre del 1931 a Barcelona.
Abans n'havia sortit algun número a París, a càrrec, en especial, de Joaquim Maurín Fou concebuda com a òrgan de divulgació de les idees marxistes i reproduí diversos texts de Lenin, Majakovskij, Engels, Plejanov, NKrupskaja, etc
Partido Comunista de España (internacional)línea proletaria
Partit polític
Partit marxista leninista fundat el 1971 per una escissió del Partido Comunista de España (Internacional), arran de l’assassinat de Juan Guerrero a Sant Fost, que fou atribuït a la direcció del partit.
Quan aquest darrer passà a denominar-se Partido del Trabajo de España 1975, el grup esdevingué el PartidoComunista de España Internacional Liderat per Rosaura Martínez, la secció juvenil s’anomenà Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes Edità Hoja Informativa des de 1974
Bagdache Khālid
Política
Polític sirià.
Secretari general del partit comunista de Síria des del 1933, fou membre del parlament de Damasc 1954-58 Exiliat a Txecoslovàquia amb motiu de l’entrada de Síria a la RAU, hi tornà l’any 1966 Fou un dels marxistes més influents dels països àrabs
bonapartisme
Política
Categoria político-social caracteritzada per la constitució de la burocràcia com a forma social en formes d’estat capitalista dominades per un executiu de tipus cesarista i paternalista, la qual recolza sobre les classes de la petita producció —especialment la pagesia parcel·lària i la petita burgesia— en conjuntures d’equilibri general de les forces en presència en la lluita de classes, de desorganització política de les classes dominants o de crisi general de legitimitat.
Aquest concepte fou encunyat per Marx a ‘El 18 de brumari de Lluís Bonaparte’ 1852, a partir de ls forma d’estat instaurada per Lluís Bonaparte i després aplicat, amb més o menys rigor, per autors marxistes a certs règims plebiscitaris i carismàtics i a certes democràcies autoritàries
Partit Nacionalsocialista Català
Partit polític
Grupuscle independentista neo-nazi que hauria actuat clandestinament el 1983.
Edità una octaveta commemorant l’ascens de Hitler al poder, adhesius anticomunistes “Marxistes heu traït Catalunya” i xenòfobs “Fora xarnegos”, “Immigració provoca delinqüència” El seu símbol fou una senyera on l’esvàstica substituí l’estel independentista i els seus escassos seguidors devien procedir d’àmbits nacionalistes radicals catalans
Vladimir Akimov
Història
Política
Polític rus.
Membre de la lliga de socialdemòcrates russos, formà part del grup de marxistes anomenats economistes que el 1898 es rebellaren contra Georgij Plekhanov i se separaren del partit socialdemòcrata rus Fou director del diari Rabočeje Delo ‘La Causa dels Treballadors’, i intentà d’ésser reconegut com l’òrgan principal del marxisme rus