Resultats de la cerca

Estudià música a l’Escolania de Montserrat i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble d’A Ros Marbà i M Altisent Animador del moviment coral català, fundà les corals Cantiga i d’Antics Escolans de Montserrat, entre d’altres, i dirigí nombroses agrupacions corals, com Ariadna, Enric Morera, Ferran Sors, Schola Cantorum d’Igualada, Quodlibet o L’Amistat Fou secretari general del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i president de la Federació Catalana d’Entitats Corals 1985-88 Impartí cursos i assessorà diverses agrupacions corals…

Membre fundador de la companyia El Talleret de Salt 1976, ha treballat el gran repertori teatral europeu des de la seva doble faceta d’actor i director Com a actor cal esmentar Prendre partit , de HHarwood, dirigit per FMadico Càndid , de Molière, sota la direcció de CAlfaro, Víctor o els nens al poder 2002, de RVitrac, i L’oncle Vània 2004, d’AČekhov, ambdues dirigides per JOllé Amb la companyia Teatre de Ciutat, fundada amb Pep Tosar i Lluís Massanet, dirigí Sa història des senyor Sommer premi especial de la Crítica 1995, de PSüskind Rèquiem i Revès 1999, d’ATabucchi, i El mestre i…

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, dirigí la Secció de Muntanya i impulsà les seccions cartogràfica i d’escalada Presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1963-77 Durant el seu mandat es consolidà la xarxa de refugis de muntanya a Catalunya, es creà la revista Vèrtex 1966 i s’organitzà la diada de la flama de la llengua catalana 1968 Retornà a la UEC, on desenvolupà tasques directives, i ocupà la secretaria de la Unió de Federacions Esportives Catalanes Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Conegut com Massó II , s’inicià en la boxa a 15 anys a Figueres El 1973 debutà com a púgil professional Es proclamà campió d’Europa professional en la categoria de pes ploma 1977, però aquell mateix any perdé el títol en caure per KO davant Roberto Castañón Fou campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mosca 1972 També assolí el títol de campió de Catalunya de pes gall 1973 El 1980 es retirà, però retornà als rings el 1986

Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista La Rondalla del Dijous Fou redactor d’ El Poble Català i collaborà a El Matí , La Vanguardia , etc Poeta de ressò modernista, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, i L’hora tranquilla 1914, tres llibres que combinen la visió maragalliana del paisatge i alguns tòpics del decadentisme del moment A Totes les cordes 1920 evolucionà cap a una poesia de to més líric En teatre publicà Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919 i en narrativa, la novella La germana 1921 i les…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Jove revolucionari i anarquista, posteriorment fou dirigent del Partit Republicà Federal a Reus Implicat en els fets del primer de maig del 1890, el 1893 s'hagué d’installar a Barcelona, on fundà el Centre Federal del carrer dels Mercaders, el Sindicat Gremial, la revista La Voz de los Gremios i creà algunes escoles laiques per a obrers Tingué com a òrgan de premsa El Programa , i fou secretari polític de Baldomer Lostau Posteriorment, s’uní al lerrouxisme i tornà a Tarragona per organitzar el partit republicà radical al Baix Camp i al Priorat Collaborador de diverses companyies d’…

Fou un dels delegats de la Unió Catalanista a la reunió que acordà les Bases de Manresa Ingressà a Lliga Regionalista, però després passà al Partido Democrático Español de Canalejas Es presentà com a independent per la Solidaritat Catalana i fou elegit diputat Fou senador i diputat a corts, repetidament, del 1907 al 1923 Es destacà en l’especialitat de dret mercantil i collaborà a “La Veu de Catalunya”, “Revista Jurídica de Cataluña” i “Diario Mercantil”

Llicenciat en ciències econòmiques i en dret per la Universitat de Barcelona, l’any 1974 hi obtingué el doctorat en ciències polítiques, econòmiques i comercials amb la tesi El concepte de cultura política Cursà també un màster de ciència política per la New School for Social Research de Nova York Professor titular de ciència política i l’administració, exercí la docència des del 1970 a la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, The American College i The New School for Social Research Membre de l’Assemblea d’Intellectuals i de l’…

Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista “La Rondalla del Dijous” Fou redactor d’ El Poble Català i collaborà a “El Matí”, La Vanguardia , etc Poeta de ressò modernista, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, i L’hora tranquilla 1914, tres llibres que combinen la visió maragalliana del paisatge i alguns tòpics del decadentisme del moment A Totes les cordes 1920 evolucionà cap a una poesia de to més líric En teatre publicà Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919 i en narrativa, la novella La germana 1921 i les…