Resultats de la cerca

Format a París i a Munic Pintà sovint al bosc de Fontainebleau Exposà individualment a les galeries Dalmau de Barcelona 1925 i sovint a les exposicions collectives de Les Arts i els Artistes Conreà també la figura, dins un concepte plàcid i estructurat de filiació noucentista

Fou jugador del Círcol Catòlic de Badalona fins el 1958 El 1960 s’incorporà a l’estructura directiva del Club Joventut de Badalona, tasca que exercí durant disset anys, i de la qual destaca la seva labor en la construcció d’un nou pavelló que s’inaugurà el 1972 El 1977 passà a la secció de basquetbol del FC Barcelona El 1998 fou nomenat històric del bàsquet català i el 2009 el Joventut de Badalona li atorgà la màxima distinció del club

Soci del Club Billar Barcelona, practicà totes les especialitats del billar de carambola lliure, banda, quadres 47/2 i 71/2, tres bandes i de manera especial el billar fantasia, posteriorment billar artístic En aquesta darrera disciplina, aconseguí diversos títols mundials 1975, 1981, d’Espanya 1981, 1983, 1984, 1991 i de Catalunya 1983, 1984, 1985 Les seves aparicions en el programa Nadal a tres bandes de TV3 contribuïren a la divulgació d’aquest esport

Entre el 1940 i el 1949 guanyà cinc títols de campió d’Espanya i vint-i-un de Catalunya en sis proves diferents Fou campió de Catalunya de 100 m 1940, 200 m 1941, 1942, 1945, 400 m 1950, 400 m tanques 1943-46, 4 × 100 m quatre vegades i 4 × 400 m vuit vegades amb els equips del Futbol Club Barcelona En els Campionats d’Espanya fou campió de 200 m i de 400 m 1940 i de 400 m tanques 1944, 1945, 1946 Superà els rècords de Catalunya de 200 m 1941 i de 400 m tanques 1943

Jugava de defensa central i de mig defensiu Es formà al planter del Club de Futbol Badalona i la temporada 1965-66 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Fou cedit a la Unió Esportiva Lleida 1966-67, l’Olot 1968-69 i el Sant Andreu 1969-71, però en les tres etapes amb l’Espanyol 1967-68, 1971-72 jugà 23 partits de Lliga A continuació formà part del Mallorca 1972-73 i el Betis 1973-79, amb el qual guanyà la Copa 1977, i es retirà al Badalona 1979-81 El 1982 fou objecte d’un homenatge a càrrec del Badalona Com a entrenador dirigí el RCD Espanyol durant dos mesos la temporada 1991-92 i feu de…

Fou defensa de futbol 1917-23, jugador d’hoquei 1924-30 i tennista del Gimnàstic de Tarragona 1930-36 Fou membre de la directiva de futbol del Nàstic 1918-25 i de la secció de tennis Així mateix, fou delegat de rem i prengué part en el Campionat d’Europa d’aquesta especialitat 1935

Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana La seva pintura el…

Fill d’un pintor i daurador bisbalenc Anà amb un germà seu a Barcelona ~1838, on ambdós es dedicaren al daguerreotip El 1852 feu, a Barcelona, la seva primera exposició pictòrica i un any més tard s’establí a Madrid —on freqüentà la classe de Carlos Luis de Ribera a l’Escuela Superior de Pintura y Escultura— i el 1858 anà a París, d’on passà a Roma el 1863 Tornà a Barcelona 1869-70, on conegué el colleccionista Leopold Gil, que el protegí El 1882, esdevingué catedràtic a Llotja, on tingué per deixebles, entre altres, Lluís Graner i Antoni Ros i Güell Una inicial influència del natzarenisme es…

Fill de Jaume Mercadé i Queralt Autodidacte, es dedicà a la pintura des de molt jove La seva obra tingué una primera etapa de caràcter expressionista en el color i cubista en la construcció Després d’una llarga estada a París, en plena eufòria abstracta, treballà un informalisme geomètric i colorístic que progressivament retornà a la seva figuració lliure i barroquitzada, on les qualitats plàstiques i el vigor cromàtic són els protagonistes En una etapa posterior pintà paisatges, marines i figures dins aquests esquemes plàstics Fou becat pel govern francès, participà en els…

Inicià estudis musicals al Vendrell amb C Casals i posteriorment ingresà a l’Escolania de Montserrat El 1893, després d’abandonar el monestir, seguí estudis de piano amb JB Pellicer Inicià la seva activitat professional com a organista a la parròquia de Santa Anna Exercí com a professor auxiliar de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es traslladà a París, i allà inicià la carrera de concertista Des del 1906 acompanyà Pau Casals en diferents ocasions al llarg de gires per Europa i Amèrica Alguna font el situa a l’Amèrica del Nord el 1910 exercint la docència a l’…