Resultats de la cerca

És una massa sòlida, de color groc pàllid, de fractura concoidal, que amb el temps es recobreix d’una eflorescència blanca microcristallina Fou emprada per a la preparació de pomades i ungüents

Es presenta abundantment com a matriu de roques porfídiques

Es tracta generalment de productes que es mullen fàcilment i que, en fer-ho, s’inflen i provoquen la separació dels grans que, premsats, formen el comprimit El més corrent és el midó de blat, que hom afegeix al granulat en la proporció d’un 3 a un 10% Actualment hi ha disgregants sintètics o semisintètics que tenen les esmentades propietats millorades i més constants cellulosa microcristallina, midó carboximetilat, caseïna formolada, etc

Posseeix una estructura microcristallina de làmines hexagonals La seva aplicació més important és la ceràmica, especialment per a obtenir porcellana i terrissa blanca Els caolins amb dimensions de partícula prou petites menys d’un micròmetre són emprats com a matèries de càrrega donen cos i opacitat al paper i n'augmenten el poder absorbent de la tinta, milloren la resistència a la ruptura i a l’abrasió dels cautxús, augmenten el poder cobrent de les pintures i la resistència als agents químics dels plàstics, etc Són emprats, també, en l’elaboració de catalitzadors del craqueig del petroli En…

Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina deposicions sobre substrats més…

Els cherts es donen principalment a les sorres del Cretaci inferior i a les calcàries carboníferes

Ordinadors per a predir l’olor dels compostos químics Des del punt de vista molecular, l’olfacte és el més desconegut dels cinc sentits Avui en dia encara és del tot impossible relacionar la resposta olfactiva amb alguna particularitat de l’estructura molecular dels compostos que la provoquen Malgrat que s’han desenvolupat algunes teories que es basen en la interacció de diferents tipus de molècules amb uns receptors específics situats a les fosses nasals, sovint aquestes teories topen amb observacions experimentals tan bàsiques com el fet que dues molècules amb estructures totalment…

El vulcanisme català és un testimoni de la tectònica distensiva ocorreguda al final del Terciari dins la placa ibèrica Principalment de tipus bàsic i de caràcter intraplaca, ha produït roques del tipus basalt i basanita, i es concentra en tres punts, dels quals el de la zona de la Garrotxa és el que ha deixat un registre més complet La fotografia mostra una visió de conjunt del volcà de Santa Margarida, dins la zona volcànica d’Olot, que representa un exemple d’edifici volcànic cònic construït per acumulació de lapillis gredes i escòries durant una erupció estromboliana Ernest Costal El…