Resultats de la cerca

El seu mestre fou Giovanni Testagrossa, un important llaütista al servei d’Isabel d’Este Entre el 1516 i el 1539 visqué a Roma, on estigué contractat, amb algunes interrupcions, per diversos cardenals i papes com a llaütista i violista El 1530 es trobava al servei del cardenal Hipòlit de Mèdici, i el 1535, d’Ottavio Farnese Aquest mateix any estigué al servei del papa Pau III Da Milano fou un dels compositors per a llaüt més prolífics del Renaixement Les seves obres aparegueren en nombroses antologies entre els anys 1536 i 1603 i arreu d’Europa en circularen moltes còpies manuscrites La seva…

El seu estil —determinat a partir de dues obres segures florentines els frescs del registre superior de la capella Rinunccini, a la sagristia de Santa Croce, i una Pietat Galleria dell’Accademia— pressuposa una formació llombarda, dins el corrent giottesc, i la influència de Vitale da Bologna

Fundada pel director Giorgio Strehler i per Paolo Grassi al 1947, els seus espectacles abasten una àmplia panoràmica de la dramatúrgia mundial, gairebé sempre sota la direcció de Strehler, però també de Costa, Enríquez, Lodovici, Eduardo de Filippo, Jacobbi, Chéreau, D’Amato, Vitez i Damiani La transcendència del Piccolo ha estat molt gran com a model d’associació artística per altres companyies teatrals, com la del Teatre Lliure a Catalunya Des de la mort de Paolo Grassi, el 1972, Giorgio Strehler assumí la direcció de la companyia El 1991, passà a formar part de l’associació dels teatres d’…

Collaborà en l’obra de l’arc del Castell Nou de Nàpols des del 1453, on és autor de diverses escultures del seguici d’Alfons el Magnànim i d’altres grups durant el regnat de Ferran I s’hi quedà com a únic responsable i s’ocupà del muntatge de la porta Entre el 1461 i el 1464 treballà per a Renat I d’Anjou, per a qui féu medalles

És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…

Té la cua llarga 30 cm i notablement forcada S’alimenta de tota mena de carronya, insectes, rèptils i mamífers petits Habita al centre i al S d’Europa, a l’Àsia Menor i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans

Realitzà, entre d’altres, la fotografia de La terra trema, Miracolo a Milano, Umberto D, Stazione Termini i Senso

Conegut com a Milano Amb Sebastià Salvadó de copilot, guanyà la VIII Volta a Catalunya-I Ralli Catalunya 1957 El 1959 fou campió de Catalunya d’Automobilisme i s’adjudicà el VII Ralli Costa Brava