Resultats de la cerca

Vida Provinent d’una família jueva benestant, inicià els seus estudis musicals a la Provença natal abans de desplaçar-se a París per estudiar al conservatori amb A Gédalge, V d’Indy i P Dukas Marxà al Brasil durant la Primera Guerra Mundial com a secretari del seu amic Paul Claudel, escriptor francès, ambaixador a Rio de Janeiro, el qual es convertí ben aviat en el llibretista de gairebé totes les seves obres escèniques De nou a París 1919, es relacionà amb E Satie, J Cocteau i músics de l’anomenat Grup dels Sis, com F Poulenc i A Honegger D’aquest període daten peces com el ballet Le bæuf…

De família jueva, estudià a París amb AGédalge i ChMWidor Després d’una breu estada al Brasil —on compongué Saudades do Brazil i les obres coreogràfiques L’homme et son désir 1918 i Le bœuf sur le toit 1919— tornà a París, on fundà el Grup dels Sis nom que els donà HCollet, el 1920 Incorporat a l’avantguarda europea, la seva aportació més significativa fou la politonalitat Altres obres notables són La création du monde 1923, música per a la trilogia d’Èsquil Agamemnon, Les Choéphores i Les Euménides , la part musical de l’encíclica de Joan XXIII Pacem in terris , una Suite provençale 1936,…

El 1920 Henri Collet publicà l’article Les cinq russes, les six français et M Satie Amb aquest títol, que feia una comparació amb els compositors russos coneguts com a Grup dels Cinc, es donava carta de naturalesa a un grup de compositors francesos que fins aleshores s’havien autodenominat Les nouveaux jeunes El 1917 havia tingut lloc el primer concert que incloïa música de tots ells Jean Cocteau, que l’any 1918 havia publicat el famós manifest Le coq et l’arlequin , va aportar legitimació ideològica al grup, que es va definir pel seu rebuig del Romanticisme, molt especialment de R Wagner,…

Estudià música i cant a Ginebra, Salzburg i Hilversum i amplià la seva formació a París amb N Boulanger El 1959 debutà a Zuric amb Les malheurs d’Orphée D Milhaud Cinc anys més tard es presentà a l’Òpera Còmica de París amb Zoroastre , de JPh Rameau, i el 1966 estrenà a Ginebra La mare culpable , de Milhaud El 1974 debutà al Covent Garden de Londres amb La clemenza di Tito , que també interpretà a Salzburg i que enregistrà en la versió cinematogràfica dirigida per JP Ponnelle Cantà a San Francisco, Drottningholm i Ais de Provença, sempre amb un ampli repertori que…

Durant els seus anys de formació s’afeccionà a la música, especialment a Wagner El 1886, una experiència mística a la catedral de Notre-Dame decidí la seva conversió al catolicisme i l’abandonament del wagnerisme Un fort accent religiós impregnà des de llavors tota la seva obra Des del 1912, l’amistat amb Darius Milhaud, esperit també intensament religiós, donà lloc a una fructífera collaboració el ballet L’homme et son désir 1918 fou compost entre tots dos Milhaud musicà, entre d’altres, els drames Protée 1919, L’annonce faite à Marie 1934 i els 7 poèmes de la…

De moviment ràpid i compàs de 2/2, 2/4 i 4/4, empra sovint la síncope Es popularitzà cap a l’any 1950 Darius Milhaud i Héitor Villa-Lobos han escrit fragments amb moviment de samba

A cada orifici correspon un conducte L’executant desplaça lateralment l’instrument per expirar o inspirar aire en un tub o un altre Aquest instrument, que data del s XIX, ha estat molt perfeccionat Existeixen nombrosos conjunts d’harmòniques Darius Milhaud i Vaughan Williams han escrit obres per al virtuós Lany Adler

En la música alemanya es coneix també amb el nom de konzertstück literalment, ’peça de concert' CM Weber fou el primer a conrear aquest gènere El seu Concertino per a clarinet i orquestra en mi♭ M n’és un bon exemple Al segle XX, compositors com F Busoni, D Milhaud o W Piston han escrit obres d’aquestes característiques

Es formà al conservatori de París amb Darius Milhaud i el 1953 inicià la seva carrera en el cinema treballant per als cineastes de la Nouvelle Vague Hiroshima mon amour 1959, Tirez sur le pianiste 1960, Le mépris 1963, Viva Maria 1965 Parallelament desenvolupà també una important activitat internacional Women in Love 1970, Il conformista 1970, Julia 1977, etc

Estudià a la Juilliard School of Music i posteriorment amb D Milhaud i L Berio Influït per tradicions musicals no occidentals, les seves composicions, entre les quals Music 1964, per a piano i cinta enregistrada, Phase Patterns 1970, per a orgues electrònics, i Drumming 1979, per a percussió i veu, són formades per estructures repetitives que es van transformant gradualment Combina sovint mitjans tradicionals i electrònics