Resultats de la cerca

La doctrina de la mimesi ha perviscut sobretot en la teoria de la imitació

Es graduà com a medievalista a l’École Nationale des Chartes 1947, i posteriorment fou professor de llengua i literatura franceses a la Universitat d’Indiana, on obtingué el doctorat en història el 1950 Ensenyà, successivament, a les universitats de Duke, Bryn Mawr, Johns Hopkins, l’estatal de Buffalo i, del 1981 fins a la jubilació, a la Universitat de Stanford, Califòrnia La idea central del seu pensament és la mimesi , impuls que modela el desig, matèria primera de l’acció i els pensaments humans Cal entendre la mimesi com una emulació individual i collectiva que…

Ha tingut cura d’importants edicions crítiques i anotades ambestudis introductoris de textos com Diari 1918 2004 de JV Foix, de qui anteriorment també havia fet una edició crítica i anotada de Tocant a mà 1993 Dins el projecte d’edició crítica de l’Obra Completa de Salvador Espriu ha tingut cura de Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs Death 2003, volum 10 I dins del projecte “Mimesi”, que estudia el pensament literari català durant l’edat moderna, ha tingut cura de l’edició i estudi introductori de Preceptiva poètica 2008, d’Antoni Febrer i Cardona

Influït per Gramsci, intentà d’empeltar un filologisme d’ascendència hermètica en el tronc de l’ideologisme marxista Crític, narrador i poeta, lluità per la revaloració del fet de creació popular i, sobretot, del dialecte de primer, el friülès, com a expressió d’una realitat En són testimoni diversos estudis crítics, històrics i estilístics Passione e ideologia , 1960, antologies Poesia dialettale del Novecento , 1952 Canzoniere italiano , 1955 Poesia popolare italiana , 1960 i les novelles Ragazzi di vita, 1955 Una vita violenta , 1959 En les novelles, però, l’autor recorre a l’argot del…

L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…

En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut…

L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal L’ús reiterat d’una sèrie…