Resultats de la cerca

Habitualment en la posició d’ala, amb el FC Barcelona destacà la temporada 1988-89, any que guanyà la Copa d’Espanya i fou nomenat jugador revelació L’any següent s’adjudicà la Recopa d’Europa Formà part del Barça fins el 1993 Posteriorment jugà al Pinturas Lepanto de Saragossa, amb el qual guanyà una Supercopa d’Espanya 1994, una Lliga de divisió d’honor 1995 i fou subcampió d’Europa 1996 Abandonà el club la temporada 1995-96 i jugà una temporada al Maspalomas FS, i més endavant fitxà per l’AD Sala 10 de Saragossa, on es retirà la temporada 2002-03 Fou internacional amb la selecció estatal

Exercí de mestra i estigué vinculada al moviment de La Nova Edició Escriví moltes poesies del seu entorn natal Cançó dels pins 1947, El bateig de la Costa Brava 1956, Cançó de la Tamariua , premiada al Certamen Literari de Figueres 1958, i Íntima , entre d’altres Publicà Poesies 1947 i XXIV Estampes de Comunió 1959 Edità Recull d’impressions en prosa i vers de les germanes Anna i Mercè Rubiés 1961 És germana de la mestra i escriptora Anna Rubiés i Monjonell

Inicià la seva activitat educadora en escoles nacionals de diversos pobles de Catalunya fins el 1931, que fou nomenada directora del grup Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona Contribuí a modernitzar el sistema pedagògic català amb la divulgació del mètode Decroly, que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Europa, i amb la publicació de diversos assaigs sobre pedagogia Membre de l’Associació de Mestres Barcelonins 1923-36 i del Consell de Cultura de la Generalitat, collaborà en les escoles d’estiu i altres manifestacions del moviment de renovació pedagògica Les…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…