Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
pimpinella morada
Pimpinella morada
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell carnós, més o menys aplanat, de 4 a 12 cm d’ample, de color morat o violat brunenc, amb làmines escotades i de cama de color més clar que el capell.
La carn és violàcia i fa una lleugera olor d’anís És comuna en boscs i altres hàbitats És un bolet molt gustós
rosella morada
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles tripinnatisectes i de flors morades.
Creix sobretot en camps de conreu
sotana
Indumentària
Vestidura talar, cordada de dalt a baix, que porten els eclesiàstics.
Habitualment negra, alguns dignataris la duen vermella o morada Als seus orígens segles XIII i XIV era portada, indistintament, per homes i dones, sota el mantell d’on li ve el nom Sixt V la prescriví per al clergat i Pius IX la feu obligatòria Modernament el seu ús va quedant restringit només com a hàbit d’església
patata del bufet
Patates del bufet blanques
Horticultura
Varietat de patatera, productora de patates (patates del bufet) de bona qualitat, de la qual hom conrea tres variants.
La variant mata alta és una patatera de dimensions considerables la flor és blanca i grossa, i les patates, de color blanquinós, són ellíptiques o aplanades La variant mata baixa és més petita que l’anterior, però no tan productiva La variant morada o blava, d’aspecte semblant a l’anterior, té les flors liles i les patates són morades
papaveràcies
Botànica
Família de readals constituïda per plantes herbàcies laticíferes de fulles alternes, dividides o profundament lobulades; de flors hermafrodites, actinomorfes i habitualment hipògines, amb 2 sèpals i 4 pètals, i de fruits en càpsula.
Consta d’unes 200 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades boreals Papaveràcies més destacades Nom científic Nom comú Argemone sp argemone Chelidonium majus herba d'orenetes , celidònia Corydalis solida tisoretes Dicentra spectabilis cor de Maria Fumaria sp fumària , fumdeterra, gallaret Glaucium sp glauci , paramà Glaucium corniculatum cascall banyut Iaucium flavum cascall marí , rosella marina Hypecoum grandiflorum ballarida , cubills Papaver rhoeas rosella , abadol, badol, badabadoc, caputxí, cacarequec, gall, gallaret, ganfanó, monja, paparota, paramà, peperepep, quequerequec…
sarcoma de Kaposi
Patologia humana
Neoplàsia cutània descrita per primer cop el 1872 per l’hongarès Moritz Kaposi, la freqüència de la qual ha experimentat un notable increment durant la darrera dècada a causa de la seva associació amb la infecció pel virus de la immunodeficiència humana que produeix la sida.
Actualment hom diferencia diferents varietats d’aquest càncer La forma clàssica correspon a un angiosarcoma cutani que inicialment es presenta com una taca morada i plana que, després d’un temps d’evolució variable, es torna sobre elevada i dona lloc al desenvolupament de nòduls, generalment localitzats en els membres inferiors i a les mans aquesta forma afecta predominantment homes adults, és de creixement lent i té una escassa disseminació El sarcoma de Kaposi associat a la sida és més greu, presenta una progressiva disseminació orgànica i es manifesta amb lesions nodulars…
natzarè | natzarena
Penitent que va a les processons de Setmana Santa vestit amb túnica morada.
comuner
Història
Membre d’una societat política liberal, fundada el 1821.
Els seus membres eren anomenats també fills de Padilla , sota el patronatge del qual fou creada la societat Procedien de la francmaçoneria, però eren molt més radicals Eren organitzats com a confederació de cavallers comuners, dividida en torres o castells , als quals hom ingressava amb un ritual complicat Es distingien per l’ús d’una banda morada, i sembla que assoliren uns 40 000 afiliats Llur portaveu era El Eco de Padilla , publicat a Madrid El 1822 se'n separaren els membres més exaltats, que fundaren la Societat Landaburiana Després de la reacció absolutista del 1823…