Resultats de la cerca

Atès que etimològicament signifiquen el mateix, la moral i l'ètica només es poden distingir convencionalment, i en aquest sentit hom sol entendre la segona com a disciplina més estrictament filosòfica, mentre que en la moral són inclosos també elements sociològics, lingüístics i culturals, sobretot teològics

En el cristianisme, hom troba la màxima sistematització doctrinal de la moral en la Summa theologica de Tomàs d’Aquino construïda a partir de l’esquema platònic de l' exitus-reditus sortida-retorn i sobre la base de la filosofia aristotèlica i de la doctrina bíblica, l’obra dóna raó de la realitat existent —Déu i la creació— i de l’activitat i història humanes en marxa i retorn cap a la benaurança eterna, fi darrer del projecte moral cristià, el camí vers el qual és l’esperit de Crist encarnat en la praxi de la virtut religiositat, amor, justícia i llibertat, tot entenent aquesta en…

Hom hi distingeix la consciència antecedent i la conseqüent , segons que sigui prèvia o posterior a l’acte moral, la consciència vertadera i l' errònia , segons que el judici moral estigui d’acord o no amb la norma que hom creu objectiva, la consciència certa i la probable , segons que hom exclogui o no la possibilitat d’error, la consciència laxa i l' escrupolosa , segons que hom tendeixi a considerar com a moralment bo el que no ho és o com a dolent el que tampoc no ho és, i la consciència dubtosa i la perplexa , segons que hom dubti de la licitud d’un acte dubte o…

El terme fou introduït per l’historiador EPThompson per a entendre les pràctiques de rebellió de grups subalterns als inicis del procés de modernització a Anglaterra, els quals es resistien a la imposició del model de mercat capitalista Posteriorment, aquesta idea fou desenvolupada per James CScott en el seu llibre The Moral Economy of the Peasant 1976

La relativa trivialitat d’aquests delictes s’explica tant en termes de la naturalesa de l’ofensa com pel nombre de persones implicades L’expressió fou encunyada per SCohen l’any 1972 A la Gran Bretanya, per exemple, alguns actes de vandalisme de certs joves foren magnificats i considerats sovint com a característics de la ‘joventut violenta’ i viscuts com una amenaça per a l’ordre moral de la societat La reacció de la policia i els dirigents locals davant aquests actes vandàlics fou molt acusada i provocà la petició de penes molt severes contra els delictes i de sistemes…