Resultats de la cerca

Vuitè comte de l’Asalto amb grandesa d’Espanya, el 1920, segon comte de la Peña del Moro, tercer marquès de Grigny i cinquè baró de les Quatre Torres Era rebesnet de Carles de Morenés i de Caçador i fill de Carles de Morenés i Tord Diputat a corts per Tarragona Fou director de l’escola especial d’agrònoms de Madrid, secretari del Congrés i membre de la Real Academia de la Historia

Primer baró de les Quatre Torres 1790 Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona 1757, ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya 1773, regidor perpetu 1778 de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona Era fill de Tomàs Morenés i Móra, també majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona

Quart baró de les Quatre Torres Comte consort de l’Asalto i gran d’Espanya Publicà Breves apuntes doctrinales sobre la libertad de cultos en España 1875 i El blasón de Tarragona 1891, entre d’altres Formà part de la Comissió Provincial de Monuments de la Província de Tarragona i collaborà en la restauració del monestir de Poblet Per les seves activitats politiques residí a Madrid Fou pare de  Ramon de Morenés i García-Alessón

Alguns anguilliformes 1 agulla de fons Nemichthys scolopaceus , 2 netàstoma Nettastoma melanurum , 3 congre dolç Gnathophis mystax , 4 serp de mar Ophicthus rufus , 5 serp de platja Dalophis imberbis , 6 serp de mar Ophisurus serpens, 7 Apterichthus anguiformis, 8 Apterichthus caecus La làmina permet d’observar les característiques externes comunes d’aquestes espècies, que fan que hom les consideri pertanyents al mateix ordre, principalment la forma allargada del cos, l’aleta caudal acabada en punta i les obertures branquials reduïdes Les de la família dels ofíctids, o serps de mar 4…

Es fa a les contrades humides de tot Europa

El castell de la Nou de Gaià fou la casa senyorial de la baronia, fins el 1982, quan Lluís de Morenés i Carbajal, marquès de Nules, donà el castell i els jardins al municipi El títol continua en la mateixa família

D’una altura que sol anar des d’uns pocs metres fins a uns 40-50 m, l’amfiteatre o vallum morènic presenta habitualment un perfil dissimètric amb un vessant intern abrupte, adossat al glaç, i un aiguavés exterior, treballat per la solifluxió i les aigües proglacials, que presenta un pendent poc pronunciat i s’enllaça, aigües avall, amb els dipòsits glaciofluvials La morfologia dels amfiteatres morènics és molt útil per al coneixement del règim glacial Una alineació neta testimonia un prolongat període d’estacionament del front glacial, mentre que l’existència d’una sèrie d’amfiteatres…