Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
morfema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació del llenguatge, de caràcter gramatical, indescomponible en l’aspecte sincrònic, que expressa els diversos accidents (gènere, nombre, persona, temps, etc) i altres elements gramaticals de relació (article, pronom, preposicions, conjuncions), d’inventari limitat i tancat en cada llengua, per oposició al lexema, unitat significativa mínima, de caràcter lèxic i d’inventari il·limitat i obert en cada llengua.
D’altres lingüistes assignen el terme genèric de morfema a tota unitat mínima significativa i divideixen el terme en morfemes lexicals o lexemes i morfemes gramaticals o gramemes
extensió de morfema
Lingüística i sociolingüística
Separació d’un mot d’una de les seves parts integrants, que origina un fals morfema, el qual dóna origen a altres mots.
Per exemple, -ter és un fals sufix procedent de mots com sabater o fuster i produeix vinater
al·lomorf
Lingüística i sociolingüística
Variant combinatòria d’un morfema en funció del seu context.
Les marques possibles de plural en català, -s, -os, -es i marca zero pal-s, home-s, reflex-os, ros-es, els llapis són diversos morfs, per tant, allomorfs , del morfema de plural -ar, -er, -re, -ir són allomorfs del morfema del mode d’infinitiu
segment
Lingüística i sociolingüística
Resultat de l’operació de partir una cadena parlada en unitats discretes, cadascuna de les quals representa un morfema
.
Continuant el procés de partició, cada morfema pot ésser segmentat en altres unitats discretes constituents, els fonemes fonema La segmentació serveix per a la identificació de les unitats discretes commutació i en precisa la classificació segons les relacions paradigmàtiques paradigma i sintagmàtiques sintagma que hi ha entre elles
variant
Lingüística i sociolingüística
Expressió diferent d’una altra per la forma.
Hom l’anomena variant lliure si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que poden aparèixer en un mateix context, sense presentar un contrast mutu, talment que la substitució de l’una per l’altra no origina un mot diferent, sinó només una pronunciació distinta de la mateixa paraula vi , pronunciada amb labiodental o amb bilabial b segons els dialectes dormia, dormiva Hom l’anomena variant combinatòria si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que no poden aparèixer en un mateix…
monema
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia d’André Martinet, unitat significativa mínima de la primera articulació del llenguatge (articulació doble), en oposició a la unitat distintiva o fonema
.
Els monemes que pertanyen al camp del lèxic o vocabulari són lexemes lexema Els que formen part de l’estructura gramatical són morfemes morfema
mot ple
Lingüística i sociolingüística
Des d’un punt de vista formal, aquell mot que pot tenir oposadament una forma reduïda, per apòcope, elisió, etc., com, per exemple, el/l’, la/l’, me/’m, em/m’, de/d’.
Des d’un punt de vista semàntic, són mots plens els lexicals, per oposició als purament gramaticals, considerats buits de sentit, com les preposicions, les conjuncions i altres elements gramaticals de relació lexema, morfema
sema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació —no susceptible de realització independent— dins una estructura semàntica complexa (semantema, semema).
Per exemple, la diferència entre fer i cometre es basa en un sema que cometre afegeix a fer fer + quelcom dolent Alguns empren el terme sema en lloc de morf o morfema en la segmentació de mots