Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
rigor mortis
Rigidesa cadavèrica.
mortis causa capiones
Dret romà
Adquisició a títol singular que es produeix amb motiu de la mort d’una persona i que no constitueix un llegat ni una donació per causa de mort.
in articulo mortis
Dret civil
Locució, que significa «en el moment de la mort», emprada sobretot, entre altres casos, amb referència al matrimoni dut a terme quan un dels contraents és en perill de mort o hi són tots dos.
carta fundacional
Dret civil català
Document pel qual es constitueix una fundació privada, que ha d’ésser atorgat en escriptura pública i inscrit obligatòriament en el registre de fundacions de la Generalitat.
L’escriptura pública de la carta fundacional contindrà almenys les circumstàncies personals dels fundadors, siguin persones físiques o jurídiques, la voluntat de constituir una fundació privada, els estatuts que regularan el seu funcionament, la dotació inicial de la fundació amb la descripció dels béns i els drets que la integren i el títol d’aportació i els noms de les persones que han de constituir el patronat inicial Si la fundació es crea per acte mortis causa hauran d’atorgar la carta les persones designades pel testador, que, normalment, són els seus marmessors, o si no,…
Jaume Pau
Història del dret
Jurista.
Establert a Barcelona al primer quart del segle XV Membre del consell reial d’Alfons el Magnànim, amb qui estigué a Nàpols, i de Joan II Cessà en el càrrec pel fet d’ésser afecte al príncep de Viana i a la Generalitat de Catalunya i fou empresonat Segons el seu nebot, l’humanista Pere Miquel Carbonell, és autor d’un ampli comentari al corpus de dret romà, no identificat Escriví glosses sobre les dinou constitucions de Jaume II a la cort de Lleida del 1300, unes Notae de represaliis i comentaris De aliquibus quaestionibus quae ortae fuerunt occasione mortis regis Martini avui a la…
mayorazgo
Història
Nom donat a Castella, durant l’edat mitjana, a la institució per la qual un determinat nombre de béns del patrimoni familiar era considerat una unitat inalienable per tal de preveure, així, l’ordre successori, basat en l’heretatge per primogenitura.
Sorgí al segle XII, al si d’algunes famílies nobles, com a concessió reial per a perpetuar els béns d’uns llinatges determinats Bé que Alfons X introduí, a Las Partidas , una llei que facilitava aquesta pràctica successòria, la institució continuà essent una concessió reial fins al segle XVI lleis de Toro, 1505, que fou ordenat jurídicament Aleshores la burgesia també començà a practicar el dret de mayorazgo , que podia ésser inter vivos escriptura o mortis causa testament Limitat des de la darreria del segle XVIII, a causa dels desequilibris socials que provocaren els grans…
Imanol Arias

Imanol Arias (2011)
© SEMINCI
Cinematografia
Nom artístic de Manuel Arias Domínguez, actor cinematogràfic castellà.
De petit es traslladà a Ermua País Basc Ha interpretat films de Pedro Almodóvar Laberinto de pasiones , 1982 La flor de mi secreto , 1995, Vicenç Aranda El Lute camina o revienta , 1987, pel qual rebé el premi al millor actor del Festival de Sant Sebastià El amante bilingüe , 1993, i Intruso , 1993, Manuel Gómez Pereira Todos los hombres sois iguales , 1994, Alfonso Ungría África , 1996, Gerardo Herrero Territorio comanche , 1997, Koldo Azkarreta Rigor mortis , 1997, Beda Docampo Feijoó Buenos Aires me mata , 1998, Daniel Burman Esperando al mesías , 2000, Emilio…
Joan Bernadet i Aguilar
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Fill d’uns petits comerciants de Capellades i havent demostrat aptituds per al dibuix, anà a Barcelona, on amplià la primera formació i, més tard, fou becat per anar a Roma Premiat després en un concurs de París, tornà a Catalunya i decorà la barberia Cebedo, de Capellades, i el cafè Lion d’Or, de Barcelona A partir del 1883, feu diversos retrats, paisatges locals i dibuixos al natural Guanyà oposicions de professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Figueres, però poc després passà a Cuba A l’Havana, el seu compatrici Joan Artigas i Cardús el presentà a les seves amistats, entre les…
empresa familiar agrària
Economia
Dret català
Empresa que forma una unitat orgànica d’explotació agrícola, i té prou recursos per a satisfer les necessitats i absorbir el treball d’una família camperola.
El títol mitjançant el qual s’atribueix el gaudiment de l’empresa pot ésser de domini, d’arrendament o pot ésser un contracte de parceria La titularitat de l’empresa ha de recaure sobre una única persona física, un matrimoni o un conjunt de persones, les quals han d’ésser parents fins al tercer grau o successors mortis causa d’un mateix causant Un altre dels requisits necessaris per a considerar una empresa com a familiar agrària és que el titular o titulars siguin professionals de l’agricultura i que portin la gestió de l’empresa de forma personal i directa, amb prou capacitat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina