Resultats de la cerca
Es mostren 396 resultats
Edmond de Stoutz
Música
Director d’orquestra suís.
Passà la infantesa a Alsàcia i es formà musicalment amb la família Münch, un dels membres de la qual, Charles Münch, fou un destacat director d’orquestra Mentre estudiava dret decidí dedicar-se plenament a la música, i es perfeccionà musicalment a Zuric, Lausana, Salzburg i Viena Intèrpret de diversos instruments violoncel, oboè, piano i percussió, el 1945 fundà una orquestra de cambra des del 1954, Orquestra de Cambra de Zuric, de la qual fou el titular Al mateix temps dirigia el Zürcher Konzertchor, fundat l’any 1962 per ell mateix, en la interpretació d’obres que…
miserere
Cristianisme
Salm cinquantè, anomenat així pel seu començament, en llatí (Miserere mei Deus).
És emprat per la litúrgia a l’ofici del matí, a l’ofici de difunts, en els períodes penitencials de l’any litúrgic, etc Ha estat tractat musicalment per molts compositors en polifonia vocal o a gran cor i orquestra
Salvador Ritort i Faus
Música
Músic.
Es formà musicalment a Montserrat i estudià orgue amb Enric Marfany A partir del 1914 fou organista de la catedral de Tarragona Esdevingué sotsdirector de l’Orfeó Tarragoní És autor de composicions religioses, d’obres per a orgue i sardanes
Barbara
Música
Nom amb què és coneguda Monique Serf, cantant i autora de cançons francesa.
Amb una sòlida formació musical començà, cap al 1950, interpretant cançons de Brassens, Brel i altres L’any 1964 marcà l’inici del reconeixement de la seva pròpia obra, que a partir del 1966 gaudí de difusió mundial El seu estil és poètic, elegant i musicalment refinat
Lluís Buscarons i Pastells
Música
Flabiolaire, compositor i pedagog català.
Format musicalment amb el seu avi Baldomer Pastell, formà part de diferents cobles com ara Els Montgrins, Els Rossinyols i Antiga Pep, entre d’altres El 1975 fundà la Cobla Ciutat de Girona Compongué més de setanta sardanes i la suite Llegenda del bruel per a cobla
Joan Moreira i Ramos
Literatura
Música
Promotor de música i escriptor.
Era fill d’un militar tortosí La seva tasca d’instruir musicalment la gent el dugué a fundar l’Orfeó Tortosí 1905 i l’Orfeó Montsià 1922 És autor de l’ Himne a la Cinta Publicà, a part articles periodístics, l’extens recull Del folklore tortosí 1934
aurresku
Música
Conjunt de danses tradicionals del País Basc agrupades en un sol espectacle coreogràfic.
Presenta, entre altres característiques, una mena de desafiament entre el ballador que encapçala el grup - aurresku - i el que el tanca - atzesku - Musicalment és una barreja dels diferents ritmes i aires de dansa que l’integren, d’entre els quals destaca el popular zortziko S’acompanya sempre amb el txistu i el tamborí
empfindsamkeit
Música
Nom d’un corrent estètic (traduïble per ’sensibilitat') sorgit al nord d’Alemanya durant els inicis del Classicisme, i que és considerat com un precursor de l'Sturm und Drang.
El seu objectiu era la manifestació directa i subjectiva de les emocions, expressades musicalment mitjançant textures homofòniques senzilles, melodies de periodicitat simple, abundància de cromatismes i ornaments especialment appoggiature i un ús generós de les possibilitats dinàmiques També anomenat empfindsamer stil 'estil sentimental', tingué en la figura de CPE Bach un dels seus màxims exponents
Ildefons Pinell i Marcet
Música
Músic.
Fou escolà de Montserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán Professà l’any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935 Autor d’obres per a instruments de teclat i composicions vocals També fou crític musical
maqam
Música
Terme que, musicalment, i aplicat a la música àrab, significa ’mode melòdic’ o, fins i tot, ’modalitat'.
En aquesta música, el mode designa més un sistema de fórmules melòdiques característiques que no pas una gamma fixa amb una estructura en tricords, tetracords o pentacords i amb graus funcionals definits Si bé cada maqam ha pervingut amb un nom particular d’origen àrab 'agam , turc zengule o persa segah , alguns maqamat -plural de maqam - poden compartir la mateixa escala i estructura modal D’altra banda, el maqam pot ser considerat com una forma poeticomusical vocal i instrumental La principal essència musical del maqam es posa de manifest, i cal ser destacada, en el aqsim improvisació…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina