Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Nàuplia
Ciutat
Capital del nomós de l’Argòlida, al Peloponès, Grècia.
Situada al golf homònim, és un port important i, alhora, una plaça forta naval Exportació de tabac, raïm i oli És unida, per via ferroviària, amb Argos i Corint En l’antiguitat formà part de l’amfictionia jònica i, durant les guerres messèniques, s’alià amb Esparta Conquerida pels argius, la convertiren en llur port i arsenal major Caigué en decadència a partir del segle II dC Els croats de Godofred de Villehardouin se n'apoderaren, amb l’ajut de la flota veneciana, el 1211 Els venecians passaren, més tard, a ésser-ne senyors i la fortificaren Possessió dels turcs 1540, fou reconquerida pels…
senyories de Nàuplia i Argos
Història
Territori de l’imperi llatí de Constantinoble centrat en les dues ciutats homònimes, de Morea.
Fou un feu vassall dels prínceps d’Ocàia concedit pel príncep Jofre I a Ot de La Roche, senyor d’Atenes, el 1212 El 1308 passà als Brienne, i quan aquests perderen el ducat d’Atenes, conquerit pels catalans el 1311, es retiraren a l’únic feu que els restava Nàuplia i Argos El 1356 passà als Enghieu, i la darrera representant del llinatge, Maria d’Enghieu, quan el 1388 restà vídua del venecià Pietro Corvaro, incapaç de defensar-se contra els turcs, hagué de vendre Nàuplia i Argos a la república veneciana
golf Argòlid
Golf marí
Golf de Grècia, a l’est del Peloponès, ocupat per petites illes amb la de Spétsai a l’entrada.
Àngelos Terzakis
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg grec.
Com a novellista tracta sovint del tema de la impossibilitat d’un alliberament social Destaquen La ciutat de color lila 1937, Sense Déu 1951, Vida mística 1957 Les seves obres teatrals tenen un caràcter històric Emperador Miquel 1936, La creu i l’espasa 1943, Nits a la Mediterrània 1958, Tomàs, el de dues ànimes 1962
Dimítrios Ypsilantis
Història
Patriota grec.
Germà d’Aléxandros Oficial del tsar en la guerra antinapoleònica 1814, s’uní a la campanya antiturca del seu germà com a lloctinent al Peloponès 1821 El 1822 fou elegit president de la primera assemblea legislativa de la Grècia lliure Comandà les tropes de la Grècia oriental 1828, i el 1832 formà part del govern provisional
Enghien
Llinatge feudal francès que adquirí importància pel casament de Gautier d’Enghien, senyor d’Enghien, amb Isabel de Brienne, comtessa de Lecce, senyora d’Argos i de Nàuplia i duquessa titular d’Atenes, filla de Gualter I de Brienne, darrer duc franc d'Atenes.
Llurs descendents, senyors efectius d’Argos i Nàuplia, es continuaren titulant sempre ducs d’Atenes i feren diversos intents —infructuosos— per recuperar el ducat, ocupat pels catalans Llur net Gualter III d’Enghien , mort el 1381 fill i successor de Sohier I d’Enghien , mort escapçat el 1367, negocià, vers el 1369, sense resultat, el seu casament amb Constança de Randazzo, filla del duc català Joan I d’Atenes, per tal d’unir ambdues famílies rivals, i el 1373 cercà, també sense fruit, una aliança amb Venècia El seu oncle Lluís I d’Enghien mort el 1394, comte de Conversano i…
Ioannis Kapodístrias
Història
Política
Polític grec.
L’any 1809 entrà al servei de Rússia, on fou ministre d’afers estrangers 1816-22 participà en el congrés de Viena 1815 i hi defensà la causa grega El 1828 fou elegit president de Grècia, però esdevingué impopular a causa de la seva russofília i perquè no repartí les terres abandonades pels turcs Fou assassinat per dos membres de la família peloponèsia dels Mavromikhali
Ot I d’Atenes
Història
Nom amb què és conegut Ot de La Roche, primer senyor sobirà d’Atenes.
D’origen borgonyó, acompanyà Bonifaci de Montferrat en la quarta croada En ésser proclamat aquest rei de Tessàlia, Ot rebé la senyoria d’Atenes i Beòcia amb el títol de megaskyr ‘gran senyor’ Mort Bonifaci 1207, reconegué com a senyors l’emperador de Constantinoble i, més tard, el príncep d’Acaia, el qual li donà en feu Nàuplia i Argos Tornà al seu país, on degué morir vers el 1234 Fou succeït pel seu nebot Guiu I d'Atenes
La Roche
Llinatge borgonyó establert a Grècia amb Ot de La Roche (mort vers el 1234), que fou el primer senyor sobirà d’Atenes.
Posseïren també les senyories d’Argos i Nàuplia en feu dels prínceps d’Acaia El succeí el seu nebot Guiu I d'Atenes , que fou el primer duc d’Atenes Aquest fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d'Atenes , i aquest darrer, del duc Guillem II d'Atenes , que fou l’últim del seu llinatge, extingit amb la seva mort, el 1308, el qual fou succeït en el ducat d’Atenes i altres possessions pel llinatge dels Brienne
branquiürs
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, integrada per individus paràsits temporals de peixos marins i d’aigua dolça, que neden lliurement passant d’un hoste a l’altre.
Són de dimensions petites i tenen el cos aplanat, amb una closca cefalotoràcica en forma d’escut que protegeix el cap i els tres darrers segments toràcics Tenen quatre parells de potes toràciques de funció nedadora L’abdomen és bilobulat, no és segmentat i no porta cap apèndix A la part cefàlica tenen dues antenes molt curtes, un ull imparell nauplià i un parell d’ulls composts i mòbils Les maxilles són transformades en un parell de ventoses que asseguren l’adhesió a l’hoste Els sexes són separats el desenvolupament embrionari és directe, i les larves són semblants als adults/>