Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
benzonaftol
Farmàcia
Química
Una de les designacions farmacèutiques del benzoat de β-naftil.
Es presenta en forma de cristalls aciculars, i es fon entre 107°C i 110°C és incolor, insípid, insoluble en aigua i soluble en alcohol i en cloroform És emprat com a desinfectant del tub digestiu
carbaril
Fitopatologia
Insecticida tòxic per contacte i per ingestió.
No és fitotòxic normalment i té una gran persistència Hom l’empra per a combatre el cucat de pomes i peres, el cuc rosat del cotoner, l’escarabató de la patata, els pugons, els llimacs, etc
raticida
Farmàcia
Dit del tòxic emprat per a exterminar les rates.
N'hi ha d’efecte immediat, dins les 24 hores escilla, fòsfor blanc, arsènic, estricnina, cianur potàssic, carbonat bàric, fluoroacetat sòdic 1080, 2-cloro-4-dimetilamino-1-metilpiridina Castrix , alfa-naftil urea Antu D’altres, derivats de la dicumarina, donen lloc a hemorràgies internes que provoquen la mort de l’animal en 5 o 6 dies D’aquesta manera la rata no desconfia de l’esquer Els millors d’aquest tipus són el Warfarin 3-1'-fenil-2'-acetiletil-4-hidroxicumarina, el Tomorin 3α -p -clorofenilβ-acetil-estil-4-hidro xicumarina i l' Ibys 152 3α-fenilβ-acetil-etil-4-…
aril
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.
Els arils són simbolitzats en les fórmules generals mitjançant les lletres Ar El grup aril derivat del benzè és anomenat fenil i els altres grups aril derivats d’hidrocarburs aromàtics monocíclics són anomenats com a fenils substituïts Per excepció, quan l’hidrogen prové d’un carboni cíclic, són admesos els noms trivials, cumenil, mesitil, tolil i xilil , i quan prové d’una cadena lateral, els noms benzil, benzhidril, cinnamil, estiril, fenetil i tritil En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, els grups aril formats per eliminació d’un hidrogen cíclic són anomenats…
antioxidant
© fototeca.cat
Química
Qualsevol compost que, afegit a una substància autooxidable, retarda o inhibeix la seva oxidació autocatalítica
o autooxidació
, produïda per l’oxigen molecular de l’atmosfera a la temperatura ambient o a temperatures poc elevades.
A vegades, en un sentit menys precís, hom anomena també antioxidant qualsevol substància que, per qualsevol mecanisme, retarda o impedeix una oxidació sigui recobrint el cos a protegir i evitant així el seu contacte amb l’oxigen antioxidants físics cas de les ceres microcristallines en el cautxú inactivant o segrestant els catalitzadors d’oxidació, gairebé sempre presents, o captant de preferència l’oxigen per combinar-se amb el radical peròxid RO 2 i formar un compost estable Són actius a baixes concentracions i sovint unes poques parts per milió són suficients per a inhibir l’oxidació…