Resultats de la cerca

Fill d’un professor universitari, desenvolupà la seva passió pel cinema i alhora pel waterpolo jugà a primera divisió i fou internacional juvenil Realitzà els seus primers curtmetratges a 20 anys, i el 1977 dirigí el llargmetratge Io sono un autarchico Guionista i actor de les seves pellícules, és autor d’una filmografia singular, amb arguments basats en experiències personals que li serveixen per a explicar la seva manera de veure el món i la societat italiana des d’un punt de vista irònic i amb una realització propera a l’espontaneïtat Autor de films com Ecce bombo 1977, Sogni d’oro 1981,…

Treballà a la catedral de Florència 1419-22, on féu el Profeta Abdies per al Campanile i, amb Donatello, de qui fou collaborador i imitador, el grup d' Abraham i Isaac Museo dell’Opera del Duomo Esculpí el monument funerari de Niccolò Maurizzi a l’església de San Niccolò da Tolentino A Verona collaborà al monument Brenzoni, a l’església de San Fermo Hom l’ha identificat com l’escultor Rosso, que treballà a Venècia a Ca d’Oro i que féu el Judici de Salomó de l’exterior del Palazzo Ducale

El seu estil, antecedent del de Donatello, uneix la inspiració clàssica a la línia i la gràcia gòtiques Treballà a la catedral de Florència, on féu per a la Porta della Mandorla un Profeta 1407-8 i, a partir del 1414, l' Assumpció i, per a la façana, un Isaïes 1408, avui a l’interior de la catedral i un Sant Lluc 1413, avui al Museo dell’Opera del Duomo Per als nínxols exteriors d’Orsanmichele esculpí les estàtues de Sant Elies, Sant Felip i el grup dels Quatre sants coronats

Durant el període 1968-78 realitzaren una obra fímica de caràcter documental i de signe marcadament polític i de denúncia social Els films migmetratges rodats en 16 mm comptaven amb la participació directa dels afectats Rodaren El campo para el hombre 1973, sobre els problemes dels minifundis gallecs i els latifundis andalusos O todos o ninguno 1975-76, sobre la vaga a la foneria Laforsa de Cornellà de Llobregat, que en desencadenà una de més àmplia al Baix Llobregat el document fou segrestrat, i A la vuelta del grito 1977-78, sobre la crisi del capitalisme internacional i les repercussions…

De família de músics, com a actor se centrà inicialment en el teatre, i formà part de la companyia d’avantguarda Théâtre de Babylone, gestionada com a cooperativa obrera Debutà en el cinema el 1945, i actuà en papers poc rellevants fins el film  Le mépris 1963, de Jean-Luc Godard, amb el qual obtingué reconeixement Des d’aleshores es convertí en un dels actors més sollicitats del cinema europeu, especialment francès i italià Interpretà sovint personatges intrigants, tèrbols, sensuals i al límit de l’alienació Contribuïren especialment a la seva projecció els films dirigits per Marco Ferreri…

Sota la protecció de les puixants famílies de mercaders i de banquers, especialment dels Mèdici, Florència fou el centre més important del Renaixement Hi immigraren un gran nombre d’artistes i se n'hi formaren molts d’altres, els quals portaren l’estil florentí a gairebé tot Europa En arquitectura, F Brunelleschi renovà el concepte medieval de l’espai els edificis que bastí mostren unitat en la mesura, que es fonamenta en els mètodes de la perspectiva, així com simplicitat i ordenació en el tractament dels volums Entre els qui adoptaren els seus models sobresurten Michelozzo, B i G da Maiano…

És considerat el més important del s XV a la Toscana Fill d’un cardador de llana, les seves primícies artístiques començaren en aquest ambient artesà, que tanta influència tingué en la seva obra i que li permeté de deslligar-se dels cànons de l’art oficial, encara gòtic, i de centrar la seva atenció en l’estudi de la realitat El 1403 era aprenent al taller de Ghiberti, on conegué la tècnica del bronze Poc temps després passà a formar part de l’equip que construí les portes Della Mandorla i Dei Canonici, de la catedral de Florència, i entrà en contacte amb Nanni di Banco És…

Vida Fou notari d’Illa 1544-78 Gaudí d’una bona posició econòmica i feu estades a Barcelona, Tolosa i Narbona El seu cercle de relacions era força ampli conegué el bisbe d’Elna Joan Terés, mantingué una forta amistat amb el metge Lluís Alariu i estigué durant un temps al servei de Jeroni de Pinós-Santcliment, hereu de la biblioteca de Miquel Mai Pinós li degué proporcionar ajuda per a les estades a Barcelona, l’accés a la seva biblioteca i el contacte amb el cenacle literari que reunia al seu entorn i que degué ser determinant en la formació de Comte Joan Pujol, Joan Lluís Vileta i Pere…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…

Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…