Resultats de la cerca

Nicolas Saussure Ginebra 1709 — 1790 fou un teòric agrícola que escriví diversos tractats sobre el conreu de la vinya El seu fill Horace Saussure Ginebra 1740 — 1799 es dedicà a la geologia i a la meteorologia El fill d’aquest, Nicolas Théodore Saussure Ginebra 1767 — 1845, procedent del camp de la geologia, fou l’autor d’unes Recherches chimiques sur la végétation 1804, que el consagraren com el millor fisiòleg botànic del seu temps En aquesta obra afirmà que les plantes poden descompondre l’aigua i aprofitar-ne els elements, absorbir el carbònic de l’aire i el nitrogen contingut al sòl en…

En fou el primer membre destacat Antoni de Bolòs i Ferrussola Olot 1714-72, apotecari Feu exploracions botàniques en companyia del seu sogre Joan de Minuart i de Josep Quer Fou avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà El net d’aquest, Ramon de Bolòs i Saderra Olot 1852-1914, fou farmacèutic i un dels deixebles d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural Al segle XX la tradició botànica de la família ha estat continuada per Antoni de Bolòs i Vayreda i pel seu fill Oriol de Bolòs i Capdevila

Ha tingut una actuació destacada especialment en les campanyes de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, del Delta de l’Ebre, del massís del Montseny, i en l’estudi de l’avifauna prepirinenca Aplega uns 800 socis, principalment de Catalunya edita trimestralment el butlletí intern “Verd”, i d’ençà del 1986 anima l’Escola de Naturalistes de Camp per tal d’iniciar els joves en les pràctiques naturalistes

Deixeble de Joaquim Oliet, després d’ampliar estudis a Roma s’establí a Castelló Aconseguí un cert prestigi amb una abundosa producció de temes religiosos Els retrats, més naturalistes, mantenen alguna vigència

Fill i deixeble de Pere Borrell del Caso En la seva obra, copiosa, sobresurten els retrats femenins i les decoracions murals de tema religiós pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes

Dirigí la revista “Die Gesellschaft” ‘La Societat’, 1885-1902, que agrupà els naturalistes alemanys, i escriví novelles sobre Munic, entre les quals Was die Isar rauscht ‘Allò que l’Isar murmura’, 1887

Conreà la poesia i la narració, però destaquen sobretot les novelles Fra Piazza del Popolo 1867 i Fra den gamle Fabrik ‘De la vella fàbrica’, 1869, en les quals barreja elements romàntics i naturalistes

D’un estil neoromàntic, pessimista, passà al realisme burlesc, amb influència de Rabelais Putkinotko ‘El caramull dels mals estius’, 1919-20, la seva obra mestra El darrer període es caracteritzà per un cert predomini de criteris naturalistes

Representant d’un Romanticisme nòrdic vinculat a una visió nacional de la cultura popular i hostil a les actituds naturalistes i racionalistes Escriví, entre altres obres, Ungt Folk ‘Gent jove’ 1893, Flaggermusvinger ‘Ales de voliac’, 1895 i Herman Ek 1923

Influït pels naturalistes francesos, fou el primer a incorporar el proletariat a la narrativa xilena En els contes de Sub Terra 1904 i Sub Sole 1907 es mostrà més preocupat per aconseguir un patètic realisme que pel fet literari que utilitzava com a vehicle