Resultats de la cerca

Sol ésser el límit final d’una zona de nebulositat orogràfica, vist de sotavent

Es caracteritza per una calma total, cel esboirat, augment de la temperatura i un mínim baromètric Aquesta situació contrasta fortament amb el que succeeix en els punts més extensos del cicló, on predominen vents violents, nebulositat abundosa i pluges fortes

Quan domina, a la península Ibèrica impedeix que les depressions del front polar traspassin els Pirineus a l’hivern, origina tongades de temps serè i molt fred, amb calmes i boirades matinals d’inversió tèrmica a l’estiu, origina dies de nebulositat mínima, assolellats i sense pluja Quan roman a l’oest de Galícia envia sobre les costes dels Països Catalans vents freds de component nord tramuntana, mestral, cerç

Es caracteritza pels hiverns suaus, els estius frescs, una oscillació tèrmica molt petita i l’existència d’estacions intermèdies molt ben definides Les pluges hi són abundants i repartides al llarg de l’any La humitat és elevada, i també la nebulositat, a causa del pas de pertorbacions de front polar Els vents de l’oest hi bufen d’una manera intensa A mesura que hom s’allunya de la costa la influència oceànica disminueix, i s’origina aleshores el clima semioceànic , que és una transició respecte als climes subcontinental i continental Alguns autors fan servir la denominació de…

Sembla que el terme fou proposat per Kerner-Marilaun 1930, bé que, conceptualment, les primeres deduccions remunten al segle XVII Es val d’una sèrie d' indicadors paleoclimàtics , és a dir, d’uns fenòmens geològics que, parcialment, han depès del clima, la interpretació dels quals és feta per similitud amb els fenòmens actuals També es val de mètodes físics, com és ara el de la determinació de les paleotemperatures basada en la relació dels isòtops de l’oxigen O 1 8 /O 1 6 Les evidències paleoclimàtiques poden ésser biològiques, litològiques o morfològiques S'han establert diverses hipòtesis…

En el llenguatge meteorològic comú és conegut també com a baixa Els ciclons poden ésser definits com uns vents evolutius que neixen, creixen i moren, seguint un cicle de vida, gairebé sempre el mateix Neixen en ona, com a conseqüència del sistema d’ones que s’originen i es propaguen al llarg d’una superfície de discontinuïtat d’un front principal preexistent, generalment el front polar El seu procés de formació és el següent a l’hemisferi nord, per exemple, una part de front polar rep un impuls cap al sud-est, i l’altra, un impuls cap al nord-est un cicló és, doncs, format, inicialment, d’…

Els deserts de la calor seca Un criteri de definició dels deserts i subdeserts càlids del món és que la temperatura mitjana anual sigui superior als 10°C La variabilitat dels paràmetres climàtics dels deserts, però, és considerable Prenent per exemple el Sàhara, el desert més extens del món, es podria subdividir en un Sàhara muntanyós fresc, i fins i tot fred segons l’altitud i la latitud un Sàhara tòrrid, a la zona meridional, on la temperatura mitjana anual arriba o supera lleugerament els 30°C i encara un Sàhara temperat, al llarg del litoral atlàntic, on no gela mai però les temperatures…

La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…

La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els        1 645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1 200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE, disminueix fins a…