Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, amb hàbit prismàtic o bé irregular És un tectosilicat que pertany al grup dels feldespatoides feldespatoide De color blanc o gris i esclat com el del vidre, té una duresa de 6 i una densitat de 2,55-2,65 La nefelina pura és una primera matèria per a fabricar vidre i ceràmica Hom en pot trobar en els basalts del Gironès

És incompatible amb el quars primari, puix que hi reaccionaria i en resultaria una varietat de feldespat Al contrari del feldespat, els minerals d’aquest grup tenen simetria elevada Els més corrents són la leucita KAlSiO 6 , la nefelina NaAlSiO 4 , la cancrinita Ca 2 Na 6 SiO 4 Al 6  | CO 3 2 i la sodalita Na 8 AlSiO 4 Cl 2 Els àcids els ataquen amb molta facilitat, pel fet que la relació Al/Si és elevada Es presenten en les roques volcàniques i plutòniques

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en petits cristalls rombododecaèdrics, però també en masses granulars La seva densitat és de 2,3 Té un esclat de vidre i una fractura concoidal És de color blau, però també pot ésser blanca o rosa Hom la troba a les roques volcàniques, juntament amb la nefelina La sodalita blava és abundant a Bancroft Ontario i a l’Ice River Colúmbia Britànica, on és emprada com a ornamentació També n'hi ha al cap de Gata Almeria i a Portugal

Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls aïllats, reunits en drusa o en agregats compactes o terrosos d’exfoliació poc clara, i de color blanc, rosa o gris Té duresa 5,5 i pes específic 2,24 La seva estructura presenta espais buits relativament grans, que són ocupats per molècules d’aigua d’aquí que sigui rarament pur Sota l’acció de l’àcid clorhídric pren consistència de gel Es presenta en les cavitats dels basalts com a producte de transformació de la nefelina i la leucita

Els aluminosilicats són sòlids, generalment d’origen natural i de constitució complexa Hom interpreta llur estructura, com la dels silicats en general, considerant la manera com estan units els grups tetraèdrics SiO 4 en l’edifici cristallí En alguns aluminosilicats, tals com el beril , aquests grups formen estructures cícliques, i en d’altres, com ara les miques , formen capes de dues dimensions El cas més corrent és, però, aquell en què formen estructures contínues de tres dimensions, amb substitució parcial, de manera regular i ordenada, del silici per alumini també tetracoordinat amb…

El vulcanisme català és un testimoni de la tectònica distensiva ocorreguda al final del Terciari dins la placa ibèrica Principalment de tipus bàsic i de caràcter intraplaca, ha produït roques del tipus basalt i basanita, i es concentra en tres punts, dels quals el de la zona de la Garrotxa és el que ha deixat un registre més complet La fotografia mostra una visió de conjunt del volcà de Santa Margarida, dins la zona volcànica d’Olot, que representa un exemple d’edifici volcànic cònic construït per acumulació de lapillis gredes i escòries durant una erupció estromboliana Ernest Costal El…