Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
nefridi
Zoologia
Òrgan excretor típic dels metazous triploblàstics celomats i segmentats.
Generalment hi ha dos nefridis per metàmer El nefridi pot evacuar substàncies sòlides i líquides, bé que en certs casos es transforma en nefrosolenocit i solament pot filtrar les desfetes líquides Consta de tres parts nefròstoma, nefroducte i nefròpor
metanefridi
Zoologia
Tipus de nefridi propi dels metazous amb cavitat celomàtica.
Cada nefridi s’obre en el celoma mitjançant un embut ciliat anomenat nefròstoma
nefròpor
Zoologia
Obertura del nefridi a l’exterior.
En els anèllids hi ha dos nefròpors per segment, que corresponen als nefridis del metàmer anterior
nefròstoma
Zoologia
Part del nefridi que és en contacte directe amb el celoma.
Té forma d’embut i les parets internes són cobertes de cilis vibràtils
nefroducte
Zoologia
Part tubular del nefridi que va des del celoma fins a l’exterior.
El primer tros, a partir del nefròstoma, és de natura mesodèrmica, i el segon, fins al nefròpor, és ectodèrmic
monotocardis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de conquilla generalment espiralada, que, per reducció dels òrgans del cantó dret, posseeixen solament una brànquia, una aurícula i un nefridi.
És un grup molt nombrós, principalment marí, que té, però, representants a les aigües dolces i terrestres Enclou espècies fitòfagues i depredadores Típicament són animals bentònics, encara que hi ha tot un subordre, el dels heteròpodes, d’animals planctònics
Els lofoforats i afins
El briozou colonial Schizobrachiella sanguinea , que colonitza els fons de roca permanentment submergits Jean-Georges Harmelin Els lofoforats tenen en comú la possessió d’un plomall de tentacles, especial per a retenir les partícules d’aliment que duu l’aigua, i també per a fer la funció respiratòria Aquesta estructura, el lofòfor, aparegué en organismes marins molt antics Dels grups que hom inclou dins aquest gran collectiu destaquen, per la seva abundància actual, els briozous, però els braquiòpodes, que actualment tenen un nombre relativament baix d’espècies, foren molt abundants en…
Els equiürs
Femella de bonèllia Bonellia viridis en el seu ambient natural L’aspecte sorprenent d’aquest equiür es correspon amb una biologia no menys sorprenent el cuc que hom pot veure en la fotografia, de cos petit i trompa bifurcada llarguissima, duu el mascle dins un canal mucós que li recorre el cos Jean-Georges Harmelin Els equiürs o equiuroïdeus reuneixen unes 150 espècies d’animals marins bentònics, principalment litorals, que viuen enterrats en el fang, la sorra o les fenedures de les roques Són metazous celomats, protostomats, bilateralment simètrics i no metameritzats en estat adult, tot i…
Els sipúnculs
Sipúncul de l’espècie Phascolosoma granulatum , fotografiat en el seu ambient natural, en un fons tou litoral de la nostra costa Josep M Gili Els sipúnculs o sipuncúlids agrupen aproximadament unes 300 espècies de verms exclusivament marins que viuen als fons marins sorrencs Són metazous protostomats, amb simetria bilateral i desproveïts de metamerització, característics per la forma del cos, cilíndrica, i acabada per davant amb una trompa Formen un grup molt homogeni i probablement tenen un origen molt antic Morfologia Presenten l’aspecte d’un verm, però d’una gran varietat de formes de sac…
Els foronis
Els foronis són lofoforats vermiformes de vida sedentària que s’amaguen dins uns tubs quitinosos que ells mateixos secreten, dels quals solament emergeix el lofòfor Aquesta estructura és ben visible en els exemplars de la fotografia, corresponents a l’espècie Phoronis hippocrepia , component de les comunitats marines de fons durs del nostre litoral Hervé Chaumeton / Jacana Phoronis , un dels noms de la deessa Isis, fou el mot que va escollir Wright el 1856 per a identificar la preciosa criatura que havia trobat al fons del mar i que, observada a la lupa, duia un plomall de tentacles en forma…