Resultats de la cerca

Escriví drames neoclàssics amb problemàtica burgesa Regulus 1801 i Coriolan 1802, per al qual Beethoven escriví la famosa obertura el 1807

Capital comarcal, és un mercat agrícola i ramader, amb indústries derivades Catedral d’origen romànic, amb successius elements gòtics, barrocs i neoclàssics

Autor dels palaus neoclàssics Olivieri i Mosca i de l’església de San Decenzio, a Pesaro Deixà escrits teòrics sobre la pintura Intervingué, enviat pel cardenal Despuig, en el projecte d’ampliació i reforma del seu palau de Raixa, a Mallorca

Establert a Palma, Mallorca 1810, treballà amb l’escultor Josep Folch en el panteó del marquès de la Romana Tornà a Montblanc el 1814, i treballà per a Montblanc, Poblet, Valls, Reus, etc Sobresurten els seus crucifixos com el de Santa Maria de Montblanc La seva obra es ressent de les limitacions imposades pels cànons neoclàssics

Jesuïta des del 1755, era a Oriola l’any de l’expulsió 1768 Restà a Ferrara fins el 1773, i després s’establí a Bolonya, on escriví drames neoclàssics de tema històric Coriolano , 1779 Scipione in Cartagine , 1783 o hispànic Agnesi di Castro , 1781 i assaigs, com Les philosophes à l’encan 1796 Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies, en castellà i en català, sobre sant Vicent Ferrer Fou novament exiliat

Acadèmic de Sant Carles 1803 És autor de diverses obres religioses en esglésies i convents de València, Alacant, Penàguila, Alcanalí i Xàtiva, així com de temes neoclàssics, com Píram i Tisbe Museu de Belles Arts de València, i històrics, com Ramir el Monjo Academia de San Fernando, Madrid Fills seus foren Bernat Llàcer i Viana , autor del relleu Legionaris romans mostrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar 1831 Museu de València, i els pintors Joan Llàcer i Viana — Dénia 1855 i Vicent Llàcer i Viana — València 1858

El lloc de Fórnols formava part integrant del gran terme del castell de Mont-roig i, per tant, va seguir les vicissituds històriques d’aquell terme, propietat primer de l’arquebisbe de Tarragona i a partir del 1209 de l’orde de Calatrava L’església parroquial apareix documentada en les dècimes papals dels anys 1279-80 Actualment és un temple d’estil gòtic de tres naus amb absis i cor, situat a peu pla, on hi ha un cadiram de mèrit i una balconada on abans del 1936 hi havia l’orgue La portalada d’accés és lateral, d’estil barroc amb elements neoclàssics Fou acabada l’any 1762

Després de projectar l’edifici d’exposicions de la Wiener Sezession 1898 a Darmstadt, construí una colònia d’artistes, de la qual dissenyà tots els elements arquitectònics i decoratius Inaugurada el 1901, fou ampliada el 1907, amb un palau d’exposicions que inclou la famosa Hochzeitsturm El 1908, a Düsseldorf, dirigí la construcció dels grans magatzems Tietz Tot i que formà part del grup de la Sezession des del 1897, les seves obres, d’una gran perfecció en el procés constructiu, no ofereixen gairebé cap innovació interna i fins i tot a les darreres manifesta un clar retrocés formal utilitzà…

Escriví, a Madrid, drames històrics a l’estil de Calderón Federico II , 1788 Cristóbal Colón , 1789 El barón de Trenk , 1807 Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà en La derrota de los pedantes 1789 i en La comedia nueva o El café 1792 També fou autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve, melòlegs, oratoris Ester , 1807 i òperes Los esclavos felices , 1793, musicada el 1820 per Arriaga Del 1806 al 1808 dirigí, a Barcelona, la companyia de teatre castellà hi estrenà 1807 les obres del…

Vida i obra Orfe des que era molt petit, es traslladà a Madrid sota la protecció del marquès de Mortara Autor prolífic, escriví drames histò-rics de caràcter més aviat prosaic i sentimental, i que per això mateix gaudiren de considerable èxit popular També és autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve, melodrames, oratoris i òperes Los esclavos felices , 1793, musicada el 1820 per Arriaga Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes 1789 i a La comedia nueva , o…