Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Lurda de la Nou

Vista del santuari de Lurda de la Nou
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari marià del municipi de la Nou de Berguedà, a poca distància de l’església parroquial.
Fou erigit entre el 1880 i el 1885 per Antoni Comellas És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb fonts i una piscina per a malalts
neoclassicisme
Música
Nom amb què es designen els estils musicals de diferents èpoques referits de manera explícita a músiques del passat preuades per la seva excel·lència.
S’entén que l’adopció de recursos estructurals, instrumentals, melòdics o harmònics provinents de grans obres pretèrites es fa amb una perspectiva nova i personal, ja que si no s’estaria davant de la simple còpia o exercici d’estil de valor només per a l’aprenentatge de la composició Si bé la música habitualment anomenada ’clàssica’ és la dels grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX, els estils neoclàssics han escollit com a referència també les obres dels grans compositors barrocs i renaixentistes Músiques que es puguin considerar neoclàssiques n’…
William Kent

William Kent en un oli de William Aikman
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Iniciador de les reformes neoclàssiques a la Gran Bretanya, seguint, però, els esquemes palladians Excellí com a promotor del jardí a l’anglesa en els seus projectes dels jardins de Carlton, Claremont, Chiswick, etc
Francesc Ponç
Arquitectura
Arquitecte.
Autor del palau episcopal de Solsona 1776-92, que hom ha considerat el darrer gran edifici civil barroc de Catalunya i que ja apunta clares influències neoclàssiques És també autor de l’església parroquial d’Ivorra 1780-82
fosforisme
Literatura
Escola literària sueca.
El nom deriva de la revista “Phosphoros” 1810-14, entorn de la qual s’agrupaven poetes com Atterbom, Palmblad i altres Bàsicament romàntica, l’escola admetia també tendències neoclàssiques i era influïda tant per Schelling com per Goethe i per Schiller
António Feliciano de Castilho

António Feliciano de Castilho
Literatura
Poeta portuguès.
Fou un dels introductors del Romanticisme al seu país, però la seva obra presenta supervivències neoclàssiques, com a Os ciumes do Bardo 1836 i Escavações Poéticas 1844 Contra aquest anacronisme reaccionaren els poetes joves de Coïmbra Antero de Quental, Teófilo Braga, Eça de Queirós, etc, promovent una polèmica, la Questão Coimbrã , que contribuí a l’afirmació del Romanticisme proudhonià i inconformista
Franciszek Zabłocki
Literatura
Teatre
Comediògraf i poeta satíric polonès.
Participà en l’alçament antirús de 1794 dirigit per TKościuszko Posteriorment s’ordenà de sacerdot Influït per la illustració, escriví comèdies neoclàssiques, on ataca els defectes típics dels seus contemporanis, com els prejudicis en Zabobonnik ‘El supersticiós’, 1781, l’afrancesament en Fircyk w zalotach ‘El petimetre pretendent’, 1783, i l’exagerat sentit del casticisme i la glorificació de l’endarreriment patrioter nacional en Sarmatyzm ‘El sarmatisme’, 1785, la seva obra cabdal
Bartolomé José Gallardo y Blanco
Història
Literatura
Escriptor i erudit.
Activista polític liberal, fou empresonat i exiliat Els seus escrits polèmics, que critiquen les preceptives neoclàssiques i basen la literatura sobre fonaments historicistes — Diccionario crítico burlesco 1811, Letras de cambio a los mercachifles literarios 1834—, li crearen enemistats, bé que influïren decisivament sobre els estudis literaris de l’època Recollí una gran quantitat de notes i apunts, base dels quatre volums de l’obra Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos 1863-69, publicada per MR Zarco i J Sancho És autor de poesies eròtiques, publicades l’…
Bohuslav Martinů
Música
Compositor txec.
Fou violinista de l’orquestra filharmònica txeca i compongué obres en la línia de Dvořák i dels impressionistes francesos L’any 1923 s’installà a París, on escriví obres neoclàssiques, com Half-time 1924 i Sonatine per a dos violins i piano 1933 El 1940 es refugià als EUA, fins el 1953, que tornà a Europa Deixà unes quatre-centes obres, de tots els gèneres instrumentals, vocals i teatrals Autor d’òperes, com Julietta 1938 i Griechische Passion 1961 estrenada a Barcelona el 1972, d’òperes radiofòniques i per a televisió, de sis simfonies i d’abundant música per a pellícules
propileu

Els propileus de l’Acròpolis d’Atenes
© Corel / Fototeca.cat
Art
Entrada d’honor d’un edifici públic o d’un conjunt monumental.
El propileu a l’antiguitat era una mena de construcció que servia per a introduir, a manera de vestíbul, en un santuari o en una àgora Al món asiàtic, a Persèpolis, els anomenats propileus eren situats al cim de l’escalinata d’accés a l’apadana A Egipte foren construïts només en època tardana Contràriament, a Grècia, existiren ja en els períodes minoic i micènic i arribaren a adquirir la grandiositat i la monumentalitat a l’Acròpolis d’Atenes, a Eleusis, a Lindos, etc Segurament amb els propileus hi estigué vinculat el culte d’alguna divinitat Al segle XIX, a imitació dels antics…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina