Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Àlex Sellés Balué
Columbofília
Columbòfil.
Membre del Club Columbòfil Vilanova, es proclamà campió de Catalunya de neòfits 2010
Benet Lloberols
Cristianisme
Missioner dominicà a les illes Filipines i a la Xina, d’on retornà l’any 1762.
Deixà escrits de devoció destinats a l’ús dels neòfits xinesos un Catecisme de la doctrina cristiana en annamita i un Promptuari de moral en llengua tonquinesa
Vicens Folch Vidal
Atletisme
Atleta.
En representació del Reial Club Deportiu Espanyol, fou el primer campió català i espanyol de la prova de 3000 m obstacles 1930 També guanyà la prova de neòfits de la Jean Bouin l’any 1930
Joaquim Martí
Ciclisme
Ciclista.
Guanyà la cursa per a neòfits de Barcelona 1908 i fou subcampió d’Espanya, sota el nom de Copa Ciutat de Viena 1909 En la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, fou segon en la general i primer en la classificació de corredors de segona categoria 1912 Aquell mateix any guanyà les Sis Hores de Pista amb Josep Magdalena
iniciació
Religió
Ritus amb què un candidat és admès en una societat religiosa com a membre efectiu, amb una instrucció prèvia en els seus ‘‘secrets’’ o la seva ‘‘teologia’’.
Les religions mistèriques, com les de les celebracions eleusínies i les del culte a Mitra, etc, iniciaven llurs neòfits amb el baptisme i, sovint, amb un àpat sacramental En el cristianisme, els ritus d’iniciació són el baptisme, la confirmació i l’eucaristia, sagraments administrats primitivament i encara avui per les Esglésies d’Orient en una sola celebració, que es conserva en el cas de la iniciació dels adults
Esteve Tapis
Cristianisme
Missioner franciscà.
Destinat a les missions de la Nova Espanya, es formà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, a la capital del virregnat El 1790 anà a les missions de l’Alta Califòrnia Fou nomenat president de les missions de Califòrnia fins el 1812 Excellí pel seu talent musical, compongué diverses peces polifòniques, força cantades pels neòfits També decorà una església de la missió de Santa Bàrbara i se li atribueix un tauló d’oració de la missió de San Juan Bautista
Josep Panyella
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner franciscà.
Ingressà a l’orde franciscana, a Barcelona, on professà el 1776 Destinat a Amèrica, arribà al Colegio de San Fernando Mèxic, collegi apostòlic de missions, des d’on marxà a San Francisco el 1797 Anà a la missió de San Diego, on romangué fins el 1803, any en el qual tornaria al Colegio de San Fernando La seva experiència missional no tingué èxit acusat de maltractaments pels neòfits de San Diego, Fermín Francisco de Lasuén, president de les missions californianes, tot i no admetre les acusacions, separà Panyella de les tasques missionera El 1809 tornà a Catalunya
Llorenç Cabrol Nadal
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
Participà en la Carrera de Neòfits organitzada per la Unió Velocipèdica Espanyola 1912 El 1913 entrà com a instructor de la secció ciclista de la Creu Roja i dels Boys Scouts El 1917 participà en el Gran Premi Klein de ciclisme i fundà l’Agrupació Ciclista Montjuïc, després d’acordar l’agrupament dels grups ciclistes Hispania, Minerva, Victoria, Comercio i Iberia Fou el president de l’Agrupació durant dos períodes El 1920 organitzà les diferents curses classificatòries per als Jocs Olímpics d’Anvers Iniciada la Guerra Civil, collaborà al Trofeu Pedal Antifeixista L’any 1956 obrí el taller de…
muladí
Història
A Al-Andalus, dit del musulmà d’origen cristià.
És errònia la definició d’aquest terme que deriva de l’àrab muwalladin , plural de muwallad com a hispanogot renegat, car aquest rebé el nom de musāllīma ‘nou musulmà’, aplicat als primers convertits a l’islam, i fou únicament a llurs descendents que fou aplicat el de muladí El motiu de la islamització d’un gran nombre de cristians fou doble d’una banda, els cristians que volien conservar llur religió mossàrab havien de pagar determinats tributs ‘ahd, i, de l’altra, tot serf de no musulmà assolia en l’islam la llibertat Juntament amb la nova religió, els neòfits adoptaren els hàbits…
Joan Baptista Vives i Marjà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Roma, on es doctorà en ambdós drets 1584 Fou un personatge molt influent a la cort romana, on tramità afers per al rei Felip III de Castella, per als jurats de València i altres prínceps i entitats Féu construir 1605 una tomba nova a l’església de Montserrat de Roma per als papes, on foren traslladats el 1610 Fou ascendit a cambrer secret del papa 1589 i nomenat ardiaca d’Alzira 1607, i s’ordenà de sacerdot el 1609 Obsessionat per la idea missional, fundà un collegi per a neòfits de missions a la seva casa el 1591, que més tard oferí, sense èxit, a diferents congregacions religioses…