Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
solc neural
Biologia
Estructura embrionària en forma de solc formada per cèl·lules neuroepitelials, precursora del sistema nerviós central (l’encèfal i la medul·la espinal).
El solc neural es forma pel plegament de la placa neural, que prové d’un engruiximent de l’ectoderm dorsal que es produeix al final de la gastrulació El solc neural es va tancant fins a formar el tub neural , en un procés anomenat neurulació
cresta neural
Zoologia
Grup de cèl·lules que formen una elevació del tub neural de l’embrió i originen els ganglis nerviosos.
placa neural
Biologia
Expansió plana del teixit neural, en la regió dorsal de la gàstrula, primer rudiment del sistema nerviós dels vertebrats.
placa neural
Anatomia animal
Engruiximent de l’ectoderma que es presenta a la regió dorsal mitjana de l’embrió al final de la tercera setmana de vida intrauterina.
És el primer esbós del sistema nerviós
arc neural
Anatomia animal
Arc format per la unió de les dues apòfisis superiors o neurals que surten, una per cada costat, de la part superior de cadascuna de les vèrtebres dels peixos.
Pel mig d’aquest arc passen la medulla i l’aorta dorsal, aquesta per damunt d’aquella
tub nerviós
Biologia
Solc que apareix a la part dorsal de l’embrió en estat de nèurula, a partir de la placa neural, i que origina el sistema nerviós.
Gerald Maurice Edelman
Gerald Maurice Edelman
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat per la Universitat de Pennsilvània 1954, posteriorment treballà al Massachusetts General Hospital de Boston, i del 1955 al 1957, als serveis mèdics de l'exèrcit nord-americà a París A partir d'aquest darrer any, desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica des de la Rockefeller University, on es doctorà el 1960 Centrat en la immunologia , estudià les molècules dels anticossos mitjançant espectroscòpia de fluorescència de macromolècules Entre d'altres, desxifrà amb aquest mètode l'estructura de la immunoglobulina Aquests descobriments comportaren importants avenços en els camps…
fluid cerebroembrionari
Bioquímica
Fluid ric en proteïnes que omple les cavitats cefàliques durant el desenvolupament embrionari dels vertebrats.
Genera una pressió positiva sobre el teixit neural per a facilitar-ne el creixement A més, les proteïnes que conté influeixen sobre la proliferació, la supervivència i la diferenciació de les cèllules neuroectodèrmiques amb les quals està en contacte És el precursor del fluid cerebroespinal
vèrtebra
Tipus de vèrtebra humana: A, cervical; B. dorsal; C, lumbar (1, cos vertebral; 2, arc medul·lar; 3, apòfisi espinosa)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les peces òssies que envolten o substitueixen el notocordi dels vertebrats i formen, en conjunt, un eix ossi, l’anomenada columna vertebral
.
Cada vèrtebra consta d’un cos vertebral, un parell de projeccions dorsals que s’uneixen posteriorment per a formar un arc neural, per on passa la medulla espinal, una apòfisi espinosa i un parell de projeccions ventrals En els vertebrats inferiors, peixos i amfibis, i a la cua dels rèptils i els mamífers, les projeccions ventrals s’uneixen per a formar l’arc hemal, per on passen els vasos sanguinis A tots dos costats hi ha sovint apòfisis transversals, que a la regió anterior del cos s’articulen amb tubercles costals Segons com sigui la superfície dels cossos vertebrals, hom…