Resultats de la cerca

El creador del personatge fou el ninotaire Lluís Nin Esquerrà , i els texts de les historietes foren escrits per Avellí Artís Tísner

D’ideari regeneracionista, tractava tots els esports No pertanyia a cap empresa periodística i estava oberta a la collaboració de les firmes més prestigioses del periodisme esportiu, com José L de Orduña, Lluís Meléndez, Lunio, Josep Torrents, Josep Anton Trabal i Isidre Corbinos També hi collaborà el ninotaire Passarell Es mostrà crítica amb institucions com el Comitè Olímpic Espanyol De periodicitat setmanal Se’n publicaren com a mínim tretze números i algun d’extraordinari

Era el suplement esportiu del diari La Noche i s’originà a partir de la secció d’esports del diari Tingué prestigiosos redactors, com Francesc Gibert, Vicenç Loren, Francesc Ors, Albert Maluquer, Isidre Corbinos, Jacinto Miquelarena i Leónidas Fou innovadora perquè esportistes famosos hi collaboraven Marià Cañardo escrivia la crònica de la Volta Ciclista a Catalunya, en què ell mateix corria, o Joan Gamper polemitzava sobre la directiva del Barça Tingué els millors reporters gràfics del moment, com Maymó, Gaspar, Florit o Amado Hi dibuixava el ninotaire Passarell De periodicitat…

Inicià estudis de belles arts a la Universitat de Washington el 1937, però un any després els abandonà per treballar a Hollywood, primer als estudis de Walter Lantz i i més tard als Disney, on completà el seu aprenentatge com a dibuixant Allistat a l’exèrcit l’any 1944, després de la Segona Guerra Mundial continuà vinculat a la Marina dels Estats Units com a dissenyador gràfic, destinat a Washington, i parallelament començà a collaborar com a ninotaire al “The Saturday Evening Post” i a altres publicacions, amb un èxit cada cop més gran L’any 1951 creà el personatge Daniel the…

Estudià arts plàstiques a Barcelona i fou simpatitzant del POUM Ninotaire de revistes satíriques i illustrador de llibres, collaborà en alguns setmanaris de Barcelona i presentà la seva obra en el I Saló d’Humoristes de Barcelona 1933 i en el Saló de Tardor 1938 S'exilià a Mèxic i visqué un temps a la casa del pintor Francesc Camps i Ribera i a la ciutat de Cuernavaca estat mexicà de Morelos Aconsellat per Francesc Camps i per Àngel Tarrach i Barribia es dedicà, amb èxit, a fer targes de Nadal amb temes catalans i mexicans Illustrà textos a la premsa mexicana i a alguns llibres,…

Ingressà a l’Acadèmia Militar de Guadalajara, però l’abandonà per estudiar Filosofia i Lletres a Saragossa, estudis que interrompé per començar com a dibuixant humorístic i escriptor Treballà sempre a Madrid, i fou el màxim representant de l’humor castellà i burgès de la postguerra, amb un cert inconformisme conjuntural El 1946 començà a publicar articles a la revista humorística  La Codorniz , i el 1955 fundà el setmanari Don José Des del 1953 collaborà a ABC com a ninotaire, i a Blanco y Negro des de la seva represa Publicà llibres d’humor gràfic, com Historia de la gente ,…

Es llicencià en Belles Arts per la Universitat de Barcelona Ha collaborat com a ninotaire amb acudits en diversos diaris El Punt , Regió7 , Mundo Deportivo , La Vanguardia Ha publicat reculls d’acudits i de dibuixos Sense Kap ni peus 1997, La Patumàquia Llibre de ninots de Patum 2001, El Maragallato 2006, Manar Manar 2009, Som i Serem Postals de la Catalunya independenta 2013, Pujol i fa sol 2014, Any de Consulta  2014, Kap 15 anys Gegants  2015, Kap Dibuixos i altres provocacions 2017, Kaput  2018, Cavalls Salvatges  2021, Shum El dibuixant de les mans trencades  2024, premi…

Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’Escola Massana, exposà per primer cop a la Sala Rovira de Barcelona 1943 S’inicià com a caricaturista diari en el Diari de Barcelona , el 1952, i després passà a Tele-exprés , El Correo Catalán , Avui en el qual feu un acudit diari del 1976 al 1989 i Diari de Barcelona Collaborà també periòdicament a Serra d’Or , Cavall Fort , Por Favor i La Gaceta Ilustrada i en publicacions estrangeres com ara Punch , Harper’s , Esquire , Everybodys , París Match o Jours de France Feu també nombrosos dibuixos publicitaris El 1989 cessà l’activitat com a …

Vida Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excellí com a caricaturista i ninotaire Participà en el I Saló dels Humoristes 1916, en què guanyà el premi Cambó Collaborà sobretot en els setmanaris esportius "Xut" 1922-36, del qual fou l’ànima, i "El Once" 1945-65, el seu continuador, i que dirigí des del 1954 A partir del 1928, amb la seva càmera de 9,5 mm, realitzà els curts amateurs La bicicleta 1934 Les bèsties del parc i La tragèdia de Cordelles 1935, a més d’un Noticiari casolà 1934 ple d’imatges documentals de l’actualitat catalana Selecciones Ludovic Pius…