Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
níquel

Esquema de diferents procediments d’obtenció del níquel a partir dels dos tipus de niquelíferes, sense representar-hi els mètodes de recuperació d’altres metalls que acompanyen el níquel
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica, entre el cobalt i el coure.
El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…
níquel Raney
Química
Forma altament esponjosa o finament dividida de níquel que hom obté per tractament de l’aliatge de 50% d’alumini i 50% de níquel, amb hidròxid sòdic aquós al 25%.
És pirofòric i hom l’emmagatzema submergit en aigua És molt emprat en síntesi orgànica com a catalitzador d’hidrogenació
níquel carbonil
Química
Compost d’estructura especial, molt tòxic, refringent i d’una olor desagradable, obtingut pel pas del monòxid de carboni sobre níquel finament dividit.
És poc soluble en aigua i soluble en líquids orgànics Per l’acció de la calor es dissocia, segons l’equació El punt d’ebullició és de 43,2°C, i el de solidificació, de -23°C Els vapors produeixen irritació, congestió i edema pulmonar Una exposició llarga pot produir càncer de pulmó
níquel sulfat
Química
Sal hexahidratada de color verd maragda, lleugerament eflorescent, que es fon a 100°C.
Pot cristallitzar en forma d’heptahidrat, en cristalls ortoròmbics isomorfs amb el sulfat de magnesi heptahidratat És emprat en els banys de niquelat i com a mordent en les fàbriques de tints i d’estampats
niquelina
niquelina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal i normalment es presenta en masses irregulars.
D’un color vermell de coure i d’esclat metàllic, té una duresa de 5-5,5 i una densitat de 7,78 S'altera molt fàcilment en superfície i es torna de color verd clar No és un mineral gaire corrent
mil·lerita

Mil·lerita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Sulfur de níquel, NiS.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Els cristalls són allargats, agrupats en feixos L’esclat és metàllic, i el color és groguenc, gris, verdós o bé negre Té duresa 3-3,5 i pes específic 5,3-5,7 Mai no es troba en grans masses i normalment va associat amb altres minerals de níquel N'han estat trobats bons exemplars a les mines de Bellmunt del Priorat La millerita, anomenada així en honor de WHMiller, rep també el nom de pirita capillar
ataxita
Astronomia
Siderit ferruginós que conté un 6% de níquel (ataxita pobre en níquel) o més d’un 12% de níquel (ataxita rica en níquel).
Conté plessita, triolita i camacita Les ataxites riques en níquel són formades per creixement simultani de taenita i camacita, a la manera de les plessites Les ataxites molt riques en níquel amb una proporció d’aquest mineral superior al 27% són compostes de taenita en lloc de plessita
maucherita
Mineralogia i petrografia
Mineral arsenur de níquel, Ni11As8.
Pertany a la classe dels sulfits i sulfosals que cristallitza en el sistema tetragonal, de color gris, lluïssor metàllica i opac És d’origen hidrotermal i mena del níquel
eritrita
Mineralogia i petrografia
Arsenat de cobalt i níquel hidratat, (CoNi)3(AsO4)2ú8H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls són d’hàbit prismàtic, allargats segons l’eix c també presenten sovint les cares estriades parallelament a l’eix c Té una duresa 1,5-2,5 i una densitat 3,06 És de color vermell, més pàllid a mesura que augmenta el contingut en níquel, i arriba al color gris o blanc quan la quantitat d’aquest metall és superior a la de cobalt És un mineral secundari, format per l’oxidació dels arsenurs de cobalt i níquel Sovint hom el troba recobrint amb una capa polsosa els minerals primaris, i per això s’ha fet popular el terme de flors de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina