Resultats de la cerca

Presenta caràcter aromàtic i és una base relativament feble K b = 3,2×10 -10 , que experimenta moltes de les reaccions de les amines terciàries i de les piridines, i també les corresponents als hidrocarburs aromàtics en l’anell no nitrogenat Fou descoberta l’any 1834 en el quitrà de carbó Actualment hom l’obté en petita proporció d’aquesta font i, més correntment, per síntesi de Skraup, a partir de l’anilina Tant la quinolina com els seus derivats gaudeixen d’una gran importància industrial i són la primera matèria per a la preparació dels colorants de cianina La quinolina és…

És un sòlid cristallí, soluble en aigua i alcohol i insoluble en èter, que es fon a 96°C Hom l’obté per tractament amb cianat i carbonat sòdics del sulfat d’hidrazina o, electrolíticament, per reducció de la nitrourea Forma un hidroclorur que es fon amb descomposició a 176°C i que constitueix la forma comercial d’aquest compost La semicarbazida reacciona amb els aldehids i les cetones formant uns derivats dits semicarbazones , els quals són emprats per a la identificació dels composts carbonílics de partida

El producte industrial, conegut generalment com a “cianamida” o “nitrocalç”, és un material pulverulent grisós, amb una puresa que no sol excedir el 70% i un contingut en nitrogen entre el 20 i el 25% És obtingut per reacció del carbur de calci amb nitrogen al voltant de 1000 o 1 100°C, segons un procés exotèrmic d’acord amb l’esquema CaC 2 + N 2 →CaCN 2 + C, ∆H= -72 000 cal La cianamida càlcica ha perdut una gran part del seu interès industrial com a font de composts nitrogenats Resten encara, però, diversos dels seus usos Pels volts del 60-70% de la producció és consumit com a adob …

Consisteix en quatre anells de pirrole units entre ells per quatre ponts metí establerts entre els àtoms de carboni veïns al nitrogen de l’estructura pirròlica, la qual cosa dóna lloc a un sistema macrocíclic

Aquest nucli és contingut en nombrosos colorants naturals o de síntesi, que pertanyen a la sèrie dels colorants azínics

Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…

Després d’ésser absorbits en l’intestí i de passar a la circulació sanguínia, els aminoàcids procedents dels aliments ingressen a l’interior de les cèllules dels diferents teixits, on tornen a combinar-se entre ells per a formar noves proteïnes, segons les necessitats i les funcions de cada teixit La principal funció dels pròtids és de tipus plàstic, la qual cosa inclou donar suport a les cèllules i als microòrgans intracellulars i també servir d’estructura als àcids nucleics, als ferments digestius, a les hormones i a una gran quantitat d’elements que circulen pels líquids orgànics Totes les…