Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
nominatiu
Gramàtica
En les llengües flexives que tenen declinació (com el llatí i el grec, entre altres d’indoeuropees), cas que expressa la funció gramatical del subjecte d’una oració de verb actiu en forma personal o bé el predicat nominal.
És el cas del nom, merament enunciat, sense declinar És anomenat també cas recte , per oposició als altres de la declinació, anomenats oblics , que exerceixen altres funcions complementàries en l’oració El nominatiu, com els altres casos, no té pràcticament raó d’existir en les llengües romàniques, havent substituït aquestes les funcions que exercien els casos pel règim de preposicions En català, com en altres llengües romàniques, hi ha restes del nominatiu llatí i dels altres casos de declinació en els pronoms personals jo, tu, nos, vós , en oposició als casos…
nominatiu | nominativa
Economia
Dit del títol, l’efecte comercial o el valor mobiliari en què consta el nom de la persona o l’entitat a favor de la qual són estesos, en oposició a aquells en què el tenidor és indeterminat (efectes al portador).
portador
Economia
Dret mercantil
Tenidor d’un efecte públic o comercial que, per aquest fet, en presentar-lo té dret al seu cobrament, negociació, etc, com a titular legítim.
L’expressió al portador , que dóna aquestes característiques a l’efecte, es contraposa a la de nominatiu, que pressuposa l’especificació del nom del titular
sincretisme
Lingüística i sociolingüística
Assumpció de diverses funcions per una sola forma.
L’ablatiu llatí, per exemple, assumí les funcions dels casos instrumental i locatiu indoeuropeus la desinència -i llatina de domini assumeix sincrèticament el cas nominatiu i el nombre plural
xec
Economia
Document de crèdit pel qual el titular d’un compte bancari dóna una ordre de pagament al banc de la totalitat o d’una part dels fons que tingui disponibles en el compte.
Pot ésser estès al portador , quan el pot cobrar qualsevol tenidor, o nominatiu , quan hi ha indicat el nom del tenidor que l’ha de cobrar Hom l’anomena també taló
cas directe
Gramàtica
En llatí, dit del nominatiu.
Anomenat també cas recte , s’oposa als altres casos, anomenats oblics , que constitueixen una desviació respecte al cas directe
construcció absoluta
Gramàtica
Construcció formada per un substantiu i un participi que hi concorda, com un incís, deslligada gramaticalment de la resta de la frase, a la qual cal afegir generalment determinacions de tipus temporal, instrumental, etc.
La construcció llatina per excellència és l' ablatiu absolut també hi ha en aquesta llengua construccions de nominatiu absolut i d' acusatiu absolut Hi ha també una construcció de genitiu absolut , pròpia del grec
cas
Gramàtica
Procediment amb què una llengua manifesta la funció sintàctica que un constituent nominal té dins una frase.
Aquesta definició, molt general, no és tanmateix potser prou, car pressuposa que és possible de fer una distinció neta entre els constituents nominals i els verbals, i, si bé és molt versemblant que aquesta distinció es dóna a totes les llengües, no ha estat demostrat que sigui un fet cert Limitant-nos a les llengües ben estudiades, hom pot dir que la manifestació del cas pot ésser donada per mitjà de la flexió com en el llatí, i com en els pronoms catalans o bé per mitjà de mots auxiliars, del tipus de les preposicions com en el xinès, i com en els substantius catalans És va, de tota manera…
acusatiu
Gramàtica
Cas gramatical el concepte del qual té una íntima connexió amb les nocions de transitivitat
i intransitivitat.
El nom que el designa es presta força a confusió Els grecs el designaren amb l’adjectiu aitiotikē , que vol dir causatiu Els llatins, veient en la paraula causa un sentit afectiu i un sentit jurídic, traduïren el mot grec per causatiuus i molt més comunament per accusatiuus Així, els gramàtics illustraven la noció amb els exemples accuso hominem , o pel causatiuus , facio hominem El terme actual acusatiu , doncs, és de tradició romana i fruit de confusió Per als grecs, l’acusatiu era el cas que expressava la relació de causa-efecte Una definició més vaga però del mateix sentit és la d’…
georgià
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica, la principal del grup de llengües kartvelianes.
Presenta dues etapes el georgià antic o clàssic i el georgià modern Aquest és parlat a Georgia, on és llengua oficial És parlat per uns 4 milions de persones La declinació té vuit casos nominatiu en dues formes, predicatiu, vocatiu, genitiu, instrumental, locatiu-datiu i terminal El plural té dues formes, equivalents a un plural i a un collectiu El verb té dos grups principals semblants als sistemes grec o armeni o als aspectes del verb eslau el de presentpresent, imperfet, futur primer i imperatiu primer i el d’aorist aorist, futur segon i imperatiu segon…