Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Primera croada valenciano-mallorquina contra les costes nord-africanes
Primera croada valenciano-mallorquina contra les costes nord-africanes
camita
Etnologia
Terme aplicat originàriament a les poblacions nord-africanes no semites.
Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques
Muḥammad III de Granada
Història
Tercer rei de Granada (1301-08), fill i successor de Muḥammad II.
Amplià els dominis granadins conquesta de Ceuta, el 1206, i de diverses places nord-africanes però, esdevingut cec, fou obligat a abdicar a favor del seu germà Naṣr Malalt també aquest 1310 tornà al govern temporalment
bacoreta
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, que ateny mig metre de llargada, molt semblant a la melva, però amb les aletes dorsals molt juntes, la primera falciforme.
El dors, de color blau, presenta unes taques vermiculars més fosques És propi de les mars càlides és pescat intensament a les costes nord-africanes i a les Antilles A la regió indicopacífica hom en captura una espècie pròxima E vaito
batalla del Salado
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a les ribes del riu del mateix nom, prop de Cadis, el 30 d’octubre de 1340 entre Alfons XI de Castella-Lleó (aliat amb Alfons VI de Portugal i amb Pere III de Catalunya) i el soldà benimerí Abū-l-Ḥasan
.
La victòria cristiana tallà definitivament l’accés de tropes musulmanes nord-africanes a la península Ibèrica D’acord amb Alfons XI de Castella, Pere III de Catalunya envià una host que participà en la batalla Alhora, l’estol català ajudà també els castellans a controlar l’estret de Gibraltar Un cop vençuts els marinites al Salado, les forces marítimes catalanes contribuïren poderosament a la presa d’Algesires 1344
orada

orada
© C.I.C.-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 60 cm de llargada, de cos alt i comprimit.
Té el dors gris clar i els flancs argentats, amb bandes longitudinals grogues i grises poc aparents Hi són característiques una banda daurada entre els ulls i una gran taca fosca sobre l’opercle El peduncle caudal és llarg i estret Nedador excellent, sovinteja les costes rocalloses i s’alimenta de molluscs i crustacis, les closques dels quals aconsegueix de trencar gràcies a les seves poderoses molars És molt comuna a la Mediterrània i a les costes europees i nord-africanes de l’Atlàntic La seva carn és molt apreciada i hom el captura amb tremalls, palangres, etc
‘Amr ibn al-‘Āṣ
Història
General àrab conqueridor d’Egipte.
Inicialment enemic de Mahoma, es convertí a l’islam el 630 Durant el califat d’Omar emprengué la conquesta d’Egipte, derrotà l’exèrcit bizantí a Heliòpolis 640, i entrà a Alexandria el 642 Constituït governador d’Egipte, fou deposat i exiliat pel califa ‘Uṯmān Més tard intervingué a Aḏruh a favor de Mu'awiyya com a àrbitre de les discussions hagudes entre aquest i Alí per a aconseguir el califat vacant Guanyada la causa de Mu'awiyya, restà governador d’Egipte 658 i morí quan havia ja començat la conquesta de les places nord-africanes
amīr al-mu’mīnīn
Història
Títol àrab donat al califa com a sobirà dels creients.
Fou atorgat per primera vegada a ‘Umar Després d’ell el portaren tots els califes omeies i abbàssides, ultra d’altres sobirans que no reuniren les condicions exigides pel dret musulmà Se l’atribuïren diverses dinasties nord-africanes i els omeies i almohades d’Al-Andalus els almoràvits, per llur contraposició als califes de Bagdad, s’autodenominaren amīr al-muslimin , ‘emir dels musulmans’ Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d’Ifrīqiya, pels mamelucs d’Egipte i pels marínides del Marroc, i els soldans otomans en feren ús fins el 1922 El mot ha sofert…
H̱ayrān
Historiografia
Historiador àrab.
De família originària de Sevilla, fou un hàbil polític i ocupà càrrecs importants en diverses corts nord-africanes i andalusines, fins que, després d’ésser empresonat per Tamerlà a Síria, es refugià al Caire, on fou gran cadi fins a la mort És autor d’una història universal, al-'Ibār , que encapçalà amb un monumental pròleg Muqaddima , conegut per Prolegòmens , que constitueix la primera anàlisi científica de les estructures econòmiques, socials i polítiques que condicionen la història Ultra sociòleg i filòsof, és considerat sovint com el creador de la història…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina