Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
neptuni
Química
Element transurànid, situat entre l’urani i el plutoni a la taula periòdica.
És d’un color blanc d’argent, cristallitza en el sistema ortoròmbic, és molt malleable i actua amb les valències 3, 4, 5 i 6 El 1940, EM McMillan i Abelson en descobriren l’isòtop 239, d’un període de semidesintegració de 2,359 dies aquest isòtop es troba en traces en algunes pechblendes, i es forma d’una manera continuada per l’acció dels neutrons ràpids sobre l’urani-238 Dos anys més tard, Wahl i GT Seaborg obtingueren l’isòtop 237, d’un període de semidesintegració de 2,20 × 10 6 anys, en quantitats ponderables, i descobriren les valències 3 i 6 pel mètode dels indicadors El neptuni és…
neper
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura de relacions entre potències, corrents o tensions, emprada especialment per a expressar guanys o atenuacions.
És una unitat logarítmica anàloga al decibel, però que fa ús dels logaritmes neperians El símbol és Np, i 1Np val 8,686 dB
quantil empíric d’ordre p
Matemàtiques
Variable aleatòria Y[np] +1, on [np] és l’enter més pròxim menor del real np (és a dir, és la part entera de np), en una mostra ordenada de grandària n:(Y1, Y2, ..., Yn).
funció de distribució
Matemàtiques
Funció associada a una variable aleatòria que dona les probabilitats que aquesta prengui uns certs valors determinats.
Per a cada nombre real x , la funció de distribució F X pren el valor F X x = P {ϖ| X ϖ ≤ x } = P X ≤ x format per tots els esdeveniments elementals tals que el valor X ϖ no ultrapassa x Les propietats més importants que compleix la funció de distribució són si X és una variable aleatòria i F X la seva funció de distribució, sempre que x 1 < x 2 hom tindrà que F X x 1 ≤ F X x 2 si F X és una funció de distribució d’una variable aleatòria X , i si F X és la funció de distribució d’una variable aleatòria X , Les principals funcions de distribució són la distribució binomial ,…
teoria de la computació
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia problemes de decidibilitat.
Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per endavant L’any…
nivell
Electrònica i informàtica
Física
Expressió del valor d’una magnitud variable (tensió, corrent, potència, etc) amb relació a un valor de referència fixat arbitràriament.
Hom l’acostuma a expressar en dB o en Np
Saransk
Ciutat
Capital de la República Federal de Mordòvia, a Rússia, a la riba esquerra de l’Insar.
Indústries electrotècniques, metallúrgiques, mecàniques i alimentàries Universitat Mordoviana NP Ogorev, fundada el 1957, i instituts d’investigació
Edwin McMillan
Física
Físic nord-americà.
Descobridor dels elements transurànics neptuni Np i plutoni Pu i inventor del sincrociclotró, contribuí decisivament a les investigacions sobre energia nuclear Obtingué el premi Nobel de química l’any 1951, juntament amb el seu collaborador Glenn T Seaborg
polinomis de Legendre
Matemàtiques
Polinomis en ℝ donats per l’expressió genèrica
.
Satisfan la fórmula de recurrència n +1 P n + 1 x - 2n+1 P n x + nP n - 1 x =0, i són solucions de l' equació diferencial de Legendre , 1- x 2 y´´ - 2 xy ´ + n n +1 y = 0 Els primers polinomis són P 0 x = 1, P 1 x = x , P 2 x = 3 x 2 -1 /2 Satisfan la següent ortogonalitat on és el símbol de Kronecker