Resultats de la cerca

A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic el qual servia una germana seva, Caterina, oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard Tot seguit 1602 es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611 tenia com a lloctinents…

El nom de cadells, per a designar una fracció, apareix ja el s XIII, i estigué vinculat a la família Cadell nyerro Els primers anys del s XVII, a la plana de Vic, rebien el nom de robusters , del bisbe de Vic Francesc Robuster i Sala, cap de la fracció vigatana Durant la guerra contra Felip IV, els cadells, i entre ells Josep Fontanella i Josep Margarit, gaudiren d’una notable influència política Ha estat suggerit que els cadells representaven els interessos dels pagesos, o bé els drets de les ciutats, contra els dels senyors, representats pels nyerros

Fill gran de Carles de Llupià i de Llupià El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllar de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada

Aquesta facció, com la seva antagònica dels cadells cadell, apareix ja al s XIII Totes dues bandositats tenien l’origen en les lluites de les cases nobiliàries dels Cadell, senyors d’Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer, a la Cerdanya s’aguditzaren i ampliaren el radi d’acció a la plana de Vic arran de la pretensió dels Montcada, feudataris del bisbe de Vic per la senyoria de Torelló, d’alliberar-se d’aquest vassallatge 1296 Les tensions desembocaren en una guerra, en la qual Bernat Cadell destacà com a cap dels partidaris dels Montcada i Gilabert de Nyer fou capitost de la gent del bisbe…

Era fill de l’apotecari igualadí Antoni Sala, però prengué el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus Estudià a Tarragona i fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona 1578, i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona Nomenat bisbe d’Elna 1589, regí aquella diòcesi fins que fou traslladat a Vic 1598 Fou president de la generalitat de Catalunya 1581 A la diòcesi de Vic, en les lluites entre nyerros i cadells afavorí els cadells iarribà a ésser motejat el Cadell Gros , i els cadells, de robusters Tingué fortes discussions amb el capítol…

L’agreujament del bandolerisme a València provoca que el virrei reaccioni contra el problema cometent contrafurs A Catalunya comencen els enfrontaments entre nyerros i cadells

Intervingué en la revolta d’Aragó del 1591 a favor de Saragossa Les lluites entre la seva facció i la dels nyerros determinaren que Felip II hi enviés les forces que, després de diversos intents, assetjaren i destruïren el castell d’Arsèguel 1592

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1858 de Víctor Balaguer GUIÓ RGascon, Manuel Tamayo FOTOGRAFIA Enzo Serafin blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Don Joan de Serrallonga, Maruja Asquerino Doña Joana de Torrellas, José Nieto Fadrí de Sau, Fèlix de Pomés Don Carles de Torrellas, Domingo Rivas Don Salvi de Fontanellas, Arturo Cámara Joan de Colmenar, Joaquim Carrasco Bernard de Serrallonga, Fernando Sancho Tallaferro,…

Fou lloctinent general de Catalunya en la fase decisiva de la incubació de la crisi entre el Principat i la monarquia Hagué d’enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l’augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la pròpia administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells S'enemistà amb els consellers de Barcelona, que l’acusaven de deixar governar la seva muller i les seves filles

Format al Seminari de Vic, conreà la divulgació hagiogràfica i apologètica i l’erudició local amb obres com San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santíssimo Misterio 1859, reeditada el 1884 i el 1894 És també autor d’alguna obra de caràcter més general Nyerros y cadells ,publicada en les Memórias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona III 1890 En general, la seva obra està mancada de rigor crític