Resultats de la cerca
Es mostren 796 resultats
Corsini
Llinatge noble toscà, originari de Val di Pesa, que tingué una influència considerable en la vida política, econòmica i científica de Florència i Roma.
El 1644 obtingueren títol marquesal i aconseguiren alts càrrecs eclesiàstics Lorenzo Corsini fou elegit papa amb el nom de Climent XII i fundà la Biblioteca Corsiniana de Roma, i el seu nebot Bartolomeo Corsini mort el 1752 esdevingué 1731 príncep Corsini Uns altres membres d’aquest llinatge obtingueren també el principat de Sismano, els ducats de Casigliano, de Santa Columba i de Sant'Andrea Corsini, i el marquesat després principat de Laiatico En fou també membre destacat Andrea Corsini
Rudolf Baumbach
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Recreà les llegendes del país, i les seves cançons -per exemple Thüringer Lieder 1891- obtingueren una gran popularitat
ínsubre
Història
Individu d’un poble celta, procedent de la Gàl·lia, que s’establí al nord d’Itàlia (regió de Milà) vers el segle V aC.
Els insubres lluitaren contra els romans sotmesos per aquests 194 aC, obtingueren més tard la ciutadania romana 49 aC
la Junquera
Ermita
Antiga ermita del municipi de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), al peu del poble, on era venerada la imatge de la Mare de Déu de la Junquera, patrona del poble, actualment a l’església parroquial.
Té l’origen en el grup d’ermitans que el 1157 obtingueren llicència per a fundar-hi un monestir castell de Cérvoles
portal de la Valldigna
Història
Porta oberta l’any 1400 a la muralla de València, per tal de donar accés a la moreria.
El 1539 els veïns obtingueren permís del consell general per a collocar-hi una imatge de la Mare de Déu Fou restaurat el 1965
comtat de Vilafranquesa
Història
Nom que prengué el comtat de Vilallonga
el 1628 en ésser posseït per Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança.
Passà als Sabata de Calataiud, que obtingueren l’annexió de la grandesa d’Espanya el 1788, als Carròs, comtes de Cirat, i als Martínez de Pisón
pintor | pintora
Art
Persona que exerceix l’art de la pintura.
La personalitat corporativa pròpia dels pintors als Països Catalans no es perfilà fins als darrers anys del s XV, sempre sota l’advocació de sant Lluc A Perpinyà, des del s XIV formaren un dels collegis d’arts honorables, juntament amb els escultors, dauradors i brodadors A Barcelona, durant la baixa edat mitjana formaren un dels grups interns de la confraria de Sant Esteve dels freners esteve, grup que comprenia també els dauradors, batifullers i guadamassilers El 1519 els pintors barcelonins obtingueren un privilegi propi tenien diverses especialitzacions, la de pintor de…
gigantomàquia
Religions de Grècia i Roma
Lluita que, segons la llegenda grega, s’esdevingué entre els déus de l’Olimp i els Gegants, fills de Gea i de la sang d’Uranos, mutilat per Zeus, per venjar la sort dels Titans precipitats al Tàrtar.
Els déus obtingueren la victòria i els anihilaren La gigantomàquia ha estat sovint un tema d’inspiració per als poetes Claudià i els artistes altar de Zeus a Pèrgam
Pere Mercè i Santaló
Literatura catalana
Escriptor.
Rector de Cornellà de la Ribera, autor d’una traducció de Los psalms penitencials amb versos catalans segons lo sentit literal 1806 que obtingueren molt d’èxit i dels quals es feren nombroses edicions
Puigdefrancor
Nucli
Antic nucli de poblament i vil·la rural del municipi de Camprodon (Ripollès), dins l’antic terme de Freixenet de Camprodon, a l’interfluvi del torrent de la Boixeda i del Ritortell, esmentat des del 904.
El comte Guifré II de Besalú en cedí el domini al monestir de Sant Pere de Camprodon 952 El nom primitiu és Pugna francorum , cosa que ha fet suposar que els francs obtingueren en aquest lloc una victòria