Resultats de la cerca

Fou el promotor d’una Federació Internacional d’Acció Llatina que havia d’englobar els diversos pobles que parlen un llenguatge derivat del llatí El seu ideari és contingut a L’idée latine 1950-51És autor d’un Lexique français-occitan 1970 i Lexique occitan-français 1972

La seva poesia, molt personal i a voltes d’una gran fantasia, es feu mereixedora del premi de les Lletres Occitanes 1955 Cal destacar  Lei cants dau deluvi 1967 Altres reculls són Lo cantic dau brau 1956, Lo poèma de l’ametla 1957, La cantada di cantadas 1960, Lo poèma dis amics 1963, Dichas d’un occitan dau sègle atomic 1967 i Poèmas politics 1959-74 Fundà l’editorial Comptador Generau dau Libre Occitan

Contribuí a la restauració de la grafia occitana clàssica La seva obra, impregnada dels ideals laics de la Tercera República Francesa, manifesta influències romàntiques i parnassianes Lo Terrador ‘El terrer’, 1895, La cançon occitana 1908, Lo Romancero occitan 1914, Las oras cantairas 1931

Fundà el Club Petanca La Tortuga Ligera, de l’Hospitalet de Llobregat 1986, que presidí des del 1990 Des del 1994 és vocal de la junta directiva de la federació catalana i seleccionadora de l’equip femení, amb el qual ha aconseguit sis Campionats d’Espanya 2004, 2006-10 i els subcampionats de l’Internacional Gran Prix Espaci Occitan 2001, i el Città d’Alba 2007 Entre els títols que ha aconseguit en l’àmbit estatal destaquen els torneigs de Santander 1998, 2001, Saragossa 2001, Sevilla 2000, 2005, Alacant 2004, 2005, 2010, Vigo 2005 i València 2006, 2009

Pedagog i bibliotecari, contribuí com a lingüista a depurar la llengua d’oc i a restituir-li la seva grafia clàssica Com a escriptor, la seva poesia, abundosa i serena, escrita amb un llenguatge magnífic, fonamentat en la tradició popular, resta aplegada en diversos reculls Lo got occitan , 1903 L’arada , 1906 Lo libre dels ausèls , 1924, i el Second libre dels ausèls , 1930 Fablèls , 1936 Lo libre del campèstre , etc Partint de la temàtica felibrenca, en transforma la ideologia i crea una cosmogonia pròpia Les seves recerques etnogràfiques li fan adoptar un to familiar que…

Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Mistral, Perbosc i Estieu Fou secretari general de la Societat d’Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l’Institut d’Estudis Catalans El 1935 l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat li publicà a Barcelona la Gramatica Occitana , dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans Així iniciava el camí cap a la creació d’una llengua literària comuna, assolida parcialment…

Catedràtic del Collège de France des del 1973, ha estat un pioner de la història agrària i de la paleoclimatologia, i ha cultivat també la demografia i la història de les mentalitats Entre les seves obres destaquen Histoire du Languedoc 1962, Paysans du Languedoc 1966, Histoire du climat depuis l’an mil 1967, Faire l’histoire en collaboració amb altres autors, 1974, Montaillou, village occitan de 1294 à 1324 1975, Le carnaval de Romans 1979, L’argent, l’amour et la mort en Pays d’Oc 1980, Histoire de la France rurale i Histoire de la France urbaine 1981 Com a obres de síntesi ha…

L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal revolucionari…

Animador destacat del moviment polític i cultural occità, a la dècada dels setanta les seves posicions antiacadèmiques el situaren al centre de les polèmiques que sumiren l' Institut d’Estudis Occitans  en una greu crisi, que culminà en l'escissió de l'entitat 1981 Fundador de la revista Viure 1965-1973 fou un dels principals impulsors del moviment "Volèm viure al païs" autonomista i socialista Creà també l'empresa discogràfica Ventadorn 1969, dedicada a la difusió de la cançó occitana, i el 1974 cofundà el Centre Internacional de Documentacion Occitana, esdevingut Centre Inter-Regional de…

Inicialment professor d’educació física, posteriorment estudià lletres a la Universitat de Basilea, on fou deixeble de Walther von Wartburg , que l’influí en el seu decantament per la lexicologia i la semàntica aplicades a l’àrea lingüística francooccitana Professor de filologia romànica a la Universitat de Humboldt de Berlín 1947, es doctorà en aquesta universitat amb la tesi Kollektivsuffixe und Kollektivbegriff Ein Beitrag zur Bedeutungslehre im Französischen mit Berücksichtigung der Mundarten ‘Sufixos collectius i conceptes collectius Una aportació a la semàntica del francès amb una …