Resultats de la cerca
Es mostren 1096 resultats
oferta
Economia
Quantitat de productes que concorren en un mercat per ésser venuts, en un moment determinat.
L’estudi de l’oferta com a magnitud global o agregada constitueix una anàlisi de les condicions generals i històriques del procés de producció, és a dir, del grau de desenvolupament de les forces productives, així com de la identificació dels centres de decisió sobre el què, quant i com produir, amb les repercussions consegüents sobre tots els individus que intervenen en el procés És des d’aquest punt de vista d’anàlisi global de les condicions de producció que fou analitzada l’oferta pels economistes clàssics, tot concedint-li un lloc principal en l’estudi del…
oferta
Dret civil
Proposició unilateral que una persona fa a una altra per establir un contracte.
oferta
Religió
Coses que es presenten i es donen al sacerdot com a sacrifici expiatori o per a contribuir a les despeses del culte.
oferta monetària
Economia
Actius més líquids (diner efectiu i dipòsits a la vista en poder de les unitats econòmiques) posseïts pel públic, que es corresponen amb els passius més exigibles del sistema financer.
Tanmateix, aquesta definició no és acceptada per tothom M Friedman considera que la idea del diner inclou els dipòsits d’estalvi i a termini, el diner efectiu i el diner bancari Gurley i Shaw proposen de substituir el concepte de diner pel de “quantitat monetària de tots els actius”, la qual cosa suposaria aplicar coeficients de liquidesa a qualsevol tipus de dipòsit i endeutament En definitiva, la polèmica està en la qüestió que per a uns el diner és bàsicament un mitjà de pagament i per als altres una forma de reserva de valor El fet que les variacions de l’oferta monetària…
oferta pública de venda
Economia
Oferiment que fa una empresa de les seves pròpies accions per a col·locar-les en el mercat a un preu determinat i en un termini de temps també prefixat.
És molt utilitzat en els processos de privatització de les empreses públiques
oferta pública d’adquisició
Economia
Operació de compra d’una societat, cotitzada en borsa, mitjançant una apel·lació pública.
El comprador pretendent proposa als accionistes la compra d’una part de les accions de la societat —o bé de totes— a un preu fix, superior a la cotització borsària És anomenada ‘hostil’ quan és duta a terme sense l’acord dels administradors, d’'exclusió’ si pretén de treure la societat de la cotització al mercat i ‘especulativa’ quan l’objectiu és treure'n una plus-vàlua a curt termini, amb la posterior venda
gestió de l’oferta
Física
Estratègia que consisteix a augmentar la disponibilitat d’un bé determinat per tal cobrir una demanda creixent.
ajustament retardat de l’oferta
Economia
Desfasament temporal de la producció ocasionat per la impossibilitat tècnica d’adaptar-se automàticament a la nova situació que ha estat provocada per un augment o una disminució del preu.
Un bon exemple el constitueix la producció agrícola planejada en funció dels preus de mercat de la darrera collita, que posteriorment pot ésser lligada a les variacions del preu d’aquella
economia del cantó de l’oferta
Economia
Corrent de l’economia que preconitza una política econòmica dirigida a estimular l’oferta.
Sorgí arran de la crisi econòmica dels anys setanta com una reacció enfront de la política econòmica keynesiana, fins aleshores dominant, basada en l’actuació sobre la demanda agregada L’origen remot d’aquest enfocament de l’economia es pot situar en la llei formulada per l’economista francès del s XVIII Jean Baptiste Say “l’oferta crea la seva pròpia demanda” Essencial en l’aplicació de la teoria de l’oferta és la política impositiva, en la qual es consideren les variacions dels imposts com a preus relatius que afecten l’oferta de treball, l’estalvi, la…