Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’olivina no és, de fet, un sol mineral, sinó que constitueix tota una sèrie, els termes extrems de la qual són la forsterita Mg 2 SiO 4 i la faialita Fe 2 SiO 4 És un element corrent de les roques eruptives bàsiques L’olivina abunda a Bohèmia i Moràvia, a Eifel i a Andalusia Als Països Catalans, n'hi ha sobretot a la regió de Girona i a Sóller Mallorca Occidental

Pertany al grup de les peridotites L’olivina és de tipus forsterita, mentre que els ortopiroxens són de les espècies enstatita i bronzita Hi pot haver espinella accessòria Es tracta d’una roca granelluda, de color verd d’oliva fosc, que pren colors vermells en les superfícies d’alteració Les harzburgites poden formar-se com a residu de la diferenciació d’un magma basàltic són freqüents en xenòlits, i també apareixen en els complexos ofiolítics, on representen el mantell

Terme extrem de la sèrie de l’olivina La forsterita i l’olivina són incompatibles amb la sílice lliure SiO 2 , puix que hi reaccionen i originen piroxens El color és blanc, tirant a un verd d’oliva Es forma per metamorfisme de la calcària dolomítica Té duresa 7 i pes específic 3,222

Els sideròlits són coneguts també com a litosiderits Hom els classifica d’acord amb les proporcions existents de ferro i silicats, i també tenint en compte la natura d’aquests darrers, que solen ésser principalment piroxens i olivina N'hi ha de dos tipus els mesosiderits , en què la fase silicatada és constituïda principalment per feldespats i piroxens, i les pallasites , en què l’olivina és el component principal

Composta de granats pirop, piroxè omfacita i petites quantitats de diòpsid, olivina, rútil i, a vegades, diamant

Pertany al grup de l’olivina que conté coure i zinc, de color verd brillant, de transparent a translúcid

És integrada fonamentalment per olivina i altres minerals ferromagnesians, amb una petita quantitat de plagiòclasi i feldspatoids fins a un 25%

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic És isomorf de l’olivina De color blanc, groguenc o bé incolor, té una duresa 5 i un pes específic 3,2

Les roques bàsiques més importants són els gabres i els basalts Els minerals-tipus que les componen són l’augita, l’amfíbol, l’olivina i les plagiòclasis neutres i bàsiques