Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Antoni Ollé
Boxa
Boxejador.
Competí representant el club de boxa Sant Eloi Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall 1970 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur
Santiago Ollé Bertrand
Golf
Dirigent de golf.
Fou director general de la Federació Catalana de Golf durant vint anys 1985-2005 i secretari del Camp Públic Golf Sant Joan Després de la seva mort, se li dedicà un torneig de golf interterritorial sub-25 i la federació creà el Trofeu Santi Ollé A títol pòstum, rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la Reial Federació Espanyola de Golf
Jaime Ollé Serra
Rugbi
Jugador de rugbi.
Format a l’Argentina, on jugà al Club Hindú de La Plata, fou jugador de tercera línia del Club Natació Barcelona els anys cinquanta Disputà 3 partits amb la selecció espanyola
Raimond Ollé Ferrer
Natació
Waterpolo
Nedador i jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Barcelona Com a nedador fou campió de Catalunya de relleus 4 × 200 m lliure 1950 i, com a waterpolista, campió d’Espanya de primera categoria 1949, 1950 Amb la selecció estatal, fou tres cops internacional en el període 1949-50
Antoni Ollé Dorca
Natació
Waterpolo
Dirigent i àrbitre de natació, salts i waterpolo.
Vinculat al Club Natació Vallirana, del qual fou nedador i jugador de waterpolo fins el 1972, esdevingué àrbitre territorial 1973, estatal 1977 i fou internacional FINA Master 2001-04 Arbitrà 1486 partits de waterpolo, 296 en la màxima categoria estatal, i participà en els Campionats del Món de Madrid 1986 i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Fou directiu del CN Vallirana 1969-77 i el presidí en alguns períodes, i membre de la junta directiva del Comitè Català d’Àrbitres, amb el càrrec de conservador 1977-78 i, més tard, de president 1997-2000 És president del Comitè Estatal d’Àrbitres…
Alejo Ollé Bertrand
Golf
Jugador de golf.
Fou subcampió d’Europa júnior per equips amb el Real Club de Golf El Prat 1974 A la volta europea amateur , aconseguí importants fites, com una medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1983, juntament amb José María Olazábal i Alfonso Vidaor Posteriorment, s’ha dedicat professionalment a la construcció de camps de golf com a enginyer
Miquel Torelló Ollé
Ciclisme
Dirigent i promotor de ciclisme.
Collaborà en l’organització del Cinturó de Barcelona, el Trofeu Canto Arroyo, la Challenge Drink i la Volta a Catalunya, prova que dirigí 1945, 1970 Gestionà la trajectòria esportiva de diversos ciclistes com Miquel Poblet, Salvador Botella i Angelino Soler Presidí la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants i treballà per l’equip Faema
Manuel Ollé Rodríguez
Literatura catalana
Poeta i crític.
És professor d’història de l’Àsia Oriental a la Universitat Pompeu Fabra Ha publicatdiversos llibres sobre el tema, entre els quals cal assenyalar La empresa de China De la armada invencible al galeón de Manila 2002 Ha traduït al català autors xinesos com Gao Xingjian i Pu Songling Com a poeta es donà a conèixer amb De bandera liberiana 1994, premi Ciutat d’Olot-Guerau de Liost i Mirall negre 2002, premi Joan Alcover-Ciutat de Palma Com a crític collabora en diversos mitjans de comunicació —“El País”, L’Avenç — sobre literatura contemporània i ha publicat Llegir “l’instint” de Sergi Pàmies…
Joan Ollé i Freixas

Joan Ollé i Freixas
© Focus
Teatre
Director d’escena.
S’inicià com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos 1974 i Nocturn per acordió 1975, dos espectacles a partir de textos de J Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll Dagom Els anys 1977 i 1978 dirigí dos èxits seguits que consolidaren la seva carrera No hablaré en clase , de J Parramon i el mateix Joan Ollé, i Quan la ràdio parlava de Franco , de JM Benet i Jornet i Terenci Moix Entre els muntatges que dirigí els anys vuitanta cal esmentar Els pledejaires 1983, de J Racine Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre 1986, de J…
Manel Ollé i Rodríguez
Literatura
Escriptor i professor.
Professor d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, ha traduït al català obres de Balzac, Gao Xingjian i alguns poemes de Li Qingzhao També ha publicat diversos assaigs sobre crítica literària i sobre història i cultura xineses, com La invención de China 2001, La empresa de China De la Armada Invencible al Galeón de Manila 2002, Made in China El despertar social, político y cultural de la China contemporánea 2005 i La Xina que arriba Perspectives del segle XXI 2009 En poesia, és autor de De bandera liberiana 1994, premi Guerau de Liost de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina