Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
règim alimentari
Ecologia
Conjunt de les substàncies nutritives que ingereix normalment un animal.
Des d’aquest punt de vista hi ha animals herbívors, omnívors i carnívors alimentació
ostracodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis que atenyen com a màxim 2,3 mm, tenen closca bivalva que cobreix tot el cos i presenta un lligament dorsal elàstic; llur cos és comprimit, sense segmentacions, té com a màxim tres parells d’apèndixs toràcics i la respiració és cutània.
Els sexes generalment són separats, però en alguns casos hi ha partenogènesi Són omnívors i hi ha espècies pelàgiques i espècies bentòniques, tant d’aigua salada com d’aigua dolça
lemúrids
lemúrids Indri indri
Madagascar Lemurs Atlas (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Família de lemuriformes del grup dels lemuroïdeus de petita grandària, de 12-14 cm de llargada, musell allargat i semblant al dels gossos, potes curtes, cua llarga i molt espessa, ulls grossos i arrodonits i pelatge dens i llanós.
De cos àgil, són frugívors i omnívors i tenen costums arborícoles Inclou nou gèneres, distribuïts en 20 espècies que habiten a Madagascar, entre les quals es destaquen el maqui o lèmur , l’ indri i el quirogali
cuca molla
Entomologia
Nom comú de diverses espècies d’insectes dictiòpters de la família dels blàtids, de cos oval i ales sovint rudimentàries.
Són nocturns, de boca mastegadora i omnívors Les espècies més conegudes Blatta orientalis, Blatella germanica i Periplaneta americana viuen a l’interior de les cases, on fan tota mena de destrosses en els aliments, que infesten amb llur fetor
escarabat de cuina
Femella i mascle de l’escarabat de cuina
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels blàtids, d’uns 3 cm de llargària, amb el cos deprimit i el cap amagat sota el protòrax, que és gros i té forma d’escut.
Les potes són molt llargues Omnívors, nocturns, lucífugs i incapaços de volar, estan adaptats a la vida en els estatges humans, on ocupen els soterranis, les bodegues o bé s’amaguen sota els mobles, etc Són molt comuns als Països Catalans
cèbids
Zoologia
Família de primats platirrins que comprèn mones de dimensions mitjanes (de 20 a 90 cm), amb el cos generalment allargat, les extremitats posteriors més llargues que les anteriors, i la cua, llarga i generalment prènsil.
El telencèfal presenta circumvolucions, les òrbites són àmplies, i els ulls, grossos tenen 36 dents i acostumen a parir una sola cria cada vegada Viuen generalment en petits grups són omnívors i es traslladen per braquiació Tenen costums nocturns Habiten a la zona selvàtica de l’Amèrica central i meridional
pàrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 7 a 20 cm, que tenen el bec curt, esmolat i gairebé cònic, les potes curtes i fortes, les ales arrodonides, amb 10 rèmiges, la primera de les quals és la meitat de la segona, i 12 rectrius.
Gairebé no presenten dimorfisme sexual, neixen coberts de plomissol i són omnívors, bé que preferentment s’alimenten d’insectes Comprèn 52 espècies, repartides en 4 gèneres, el més important dels quals és Parus , que comprèn la majoria de les mallerengues Habiten arreu del món, excepte als pols, Oceania, Amèrica del Sud, Madagascar i Australàsia
blatoïdeus
Entomologia
Subordre d’insectes dictiòpters de cos deprimit que presenten el cap ocult sota el protòrax, el qual és molt gros i té forma d’escut.
Tenen les potes molt desenvolupades i adaptades a la marxa Es tracta d’insectes sobretot tropicals i subtropicals, i algunes espècies estan adaptades a viure en els habitatges humans Són omnívors, nocturns i lucífugs hi ha algunes espècies xilòfagues i tenen a l’intestí una fauna rica en flagellats Pertanyen a aquest subordre els escarabats de cuina
casuari
Casuari
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de la subclasse dels neornites
, de l’ordre dels casuariformes, de grans dimensions (ateny més d’un metre i mig de llargada).
El cos és robust, cobert de plomes llises de color negre A la part superior del cap té una excrescència òssia en forma d’elm Al coll presenta sovint algunes carúncules de colors vistosos El bec és fort i comprimit lateralment La femella pon de 3 a 5 ous de color verd, que són covats pel mascle Són omnívors viuen solitaris a les regions selvàtiques
fasiànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’odre dels fasianiformes de dimensions mitjanes o grans i d’aspecte robust, tarsos alts i nus, normalment proveïts d’esperons en els mascles, i cap petit i bec curt, fort i amb els orificis nasals no coberts de plomes.
El dimorfisme sexual hi és bastant acusat els mascles són més grossos que les femelles i tenen un plomatge més vistós Polígams o monògams, granívors o omnívors, nien al sòl i les cries són nidícoles Són repartits per tots els països temperats i tropicals, excepte a la Polinèsia, i és a l’Àsia on n'hi ha en major nombre Inclou, entre altres ocells, les perdius, els faisans, les guatlles , els galls i els paons