Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
jutge d’apel·lacions
Dret
Història del dret català
Jutge que entenia en grau d’apel·lació de les apel·lacions que hom interposava contra les sentències dels jutges ordinaris.
El consolat de mar i algunes vegueries tenien un jutge d’apellacions fix, però amb freqüència hom confiava el recurs a un jurista prestigiós escollit especialment En les apellacions de sentències de causes seguides en les corts ordinàries baronials, era escollit en cada pas pel mateix baró o pel seu procurador o governador general Els jutges d’apellacions fixes eren sotmesos a les inquisicions periòdiques tenir taula , de la mateixa manera que els jutges ordinaris Per entendre de les apellacions interposades contra les resolucions dels jutges de taula , en tot Catalunya hi havia…
teleobjectiu
Fotografia
Física
Objectiu que permet de fotografiar objectes situats a una gran distància de la càmera fotogràfica o obtenir imatges d’objectes situats prop de la càmera a una escala molt més gran que la dels objectius ordinaris.
El teleobjectiu és constituït per dos sistemes de lents, l’un convergent i l’altre divergent, collocats a una distància tal, que produeixen una imatge real molt augmentada de l’objecte El camp dels teleobjectius, d’uns 20°, és molt més reduït que el dels objectius ordinaris
manutenència
Història del dret català
Als segles XV-XVI, provisió executòria de l’audiència reial donant la possessió de benifets eclesiàstics, en forma definitiva i prenent per base lletres apostòliques, decrets dels ordinaris i altres títols canònics, o a proposta del qui tenia el dret del patronat, com també en forma provisòria a les resultes d’una resolució canònica.
Una constitució de les corts de Montsó del 1553 donà preferència a les presentacions fetes pels qui tinguessin dret de patronat tant si era un laic com un eclesiàstic, per damunt de les provisions fetes pels ordinaris
necessitats educatives especials
Educació
Necessitats d’atenció educativa adaptada, temporal o permanent, que pot tenir un alumne per a assolir, al màxim possible, els objectius establerts en el currículum de l’educació obligatòria per al conjunt de l’alumnat.
Les necessitats educatives especials poden ser derivades de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de malalties greus —transitòries o permanents— que interfereixen en el procés d’aprenentatge, de condicions personals de sobredotació o de causes associades a la història educativa i escolar L’alumnat amb necessitats educatives especials s’escolaritza, en principi, en centres docents ordinaris Tanmateix, si es considera que, per l’especificitat dels recursos que requereix, no pot ésser atès en un centre docent ordinari, l’escolarització es duu a terme en centres específics…
judici de cognició
Dret processal
Tipus de procés civil, oposat com a categoria a l’anomenat procés d’execució, però equivalent, segons la legislació processal espanyola, a un d’intermedi entre el judici verbal i el de menor quantia.
És considerat un dels judicis ordinaris
piogen | piògena
ordinari
Dret canònic
Jerarquia eclesiàstica que posseeix el poder ordinari: el papa, els bisbes residencials, els abats nullius o bé, en cas de vacant, els vicaris generals, els administradors apostòlics, els vicaris i prefectes apostòlics i, finalment, els superiors majors dels ordes religiosos clericals exempts.
Llevat d’aquests darrers, tots els altres són anomenats ordinaris de lloc
desnonament administratiu
Dret
Potestat de l’administració de recuperar directament la possessió dels seus béns de domini públic quan s’han extingit els drets constituïts a favor d’un tercer.
La incoació del procediment impedeix la intervenció d’altres organismes, especialment dels tribunals ordinaris
englantina
Literatura
Als jocs florals, flor d’or amb què hom premia la millor poesia de temes patriòtics.
És un dels tres premis ordinaris necessaris per a obtenir el mestratge en gai saber
isometria
isometria
Fototeca.cat
Matemàtiques
Aplicació d’un espai mètric en ell mateix que conserva la distància.
Les isometries més conegudes són les translacions, les rotacions i les simetries del pla o de l’espai ordinaris